Un gol, sisplau!

Tenim "4 fantàstics" i "2 baby fantàstics", però som incapaços de ficar un gol en camp contrari. El Barça d'aquesta temporada (oh, Déu meu) és clavat al de l'any passat. Juguem a mig gas, els cracks estan desapareguts, no hi ha instint letal i sempre acabem empatant en camps on toca guanyar. Els quatre fitxatges (que avui han estat titulars) tampoc no aporten l'aire fresc que necessitem. I el pitjor de tot és que el Madrid (horror) és a quatre punts.

Vull espectacle: No demano que Ronaldinho es vesteixi de dona grassoneta (com Travolta a "Hairspray") i balli una cançó "du-dua" dels anys 60. L'espectacle que reclamo és un altre: joc ofensiu, jugades intel.ligents, rematades amb punteria i si fa falta alguna xilena. El Barça que he vist és l'avorriment en estat pur.

Estat d'ànim abans del partit: M'he llevat amb ganes de Lliga. Estic esgotat de tanta selecció (de futbol i bàsket). A més, un Osasuna-Barça és un partit especial. Són dues aficions que entenen de futbol i mantenen una excel.lent relació. Visca Sant Fermí!

Els meus pares opinen: M'acaben de trucar al mòbil. El meu pare está com una moto: "Si continuem així, Rijkaard no es menjarà els torrons. Estic molt disgustat". La meva mare és més optimista: "Tranquil, fill. La Lliga es guanya a les últimes 10 jornades. Remuntarem".