Poc a poc vaig recuperant la pau interior. L'eliminació de la Champions, la derrota al Bernabéu i altres desgràcies que ara no penso recordar em van deixar tocat i enfonsat. El meu psiquiatra em va dir que si la Lliga arriba a durar dues o tres setmanes més, m'hagués receptat uns antidepressius. I com veig les coses actualment? Amb calma. Aquestes són les meves reflexions sobre els temes d'actualitat.
Fitxatges:
Vull ser sincer. És impossible il.lusionar-se amb els fitxatges de Martin Cáceres, Keita o Piqué. Estic convençut que són bons jugadors. Fins i tot afirmaria, veient els seus somriures profidén i escoltant les seves romàntiques declaracions, que han estat i són del Barça des que eren nadons. Si estan disposats a deixar-se la pell al camp, benvinguts.
Alves m'agrada:
Ja sé que és una bogeria pagar 30 milions d'euros per un defensa, però Alves és un jugador que m'agrada. Té caràcter i decideix partits. I a més a més és un home familiar que entrena al màxim. Pensava que no existien jugadors amb aquest perfil.
I els magnífics?:
Abans d'entrar, deixin sortir.Què passarà amb Eto’o, Deco, Henry i Ronaldinho? No sabem res d'ells. Es quedaran o marxaran? Quants calés ingressarem amb els traspassos? Com sempre, moltes preguntes i ben poques respostes.
Impressionat amb les signatures:
Els promotors de la moció de censura han aconseguit més de 9.000 signatures. Impressionant. I la gran majoria són vàlides. Cal felicitar Oriol Giralt pel seu treball. Jo no he signat per raons que ja vaig explicar en el meu darrer article, però entenc perfectament a aquests socis emprenyats. M'emociona que la democràcia sigui un dels pilars del meu club.
La moció ja ha triomfat:
Ara els socis passarem por les urnes. Hem d'anar a votar, per descomptat. Independentment del resultat final del referèndum, la moció ja ha triomfat. El president Laporta, si continua en el càrrec, ha de prendre bona nota del descontentament de molts socis. 9.000 signatures no són cap broma.
L'Eurocopa i el Barça B: Les meves il.lusions futbolístiques en aquests moments estan centrades en el Barça B. És a punt de pujar a 2ªB. Una gran notícia. També segueixo, sense gaire entusiasme, l'evolució de l'Eurocopa. Tant me fa qui la guanyi, tot i que sento simpaties per Holanda (per Cruyff, Neeskens, Koeman, Rijkaard i companyia) i per Polònia (per allò que els catalans som polacs).
dimarts, 10 de juny del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada