Dies de decadència

Quedo amb els amics i no parlem del Barça. Quedo amb la família i tampoc no parlem del Barça. Qualsevol tema és més gratificant. La meva mare em relata les aventures de Chiquilicuatre i el meu pare em recomana el nou lliurament d'Indiana Jones. El Barça és un tema tabú. El final de temporada està resultant patètic. Aquest és el meu rànquing depressiu:

1. - Ronaldinho ja no es recupera a Barcelona. Ha agafat les maletes i se n'ha anat al seu país. Diuen que allà les caipiriñes són més bones.

2. - Edmilsson confessa en una roda de premsa que ha faltat compromís i que han treballat poc. En el club ningú no s'ha assabentat. Hem perdut una altra temporada per culpa de la miopia i la debilitat dels nostres dirigents i de l'equip tècnic.

3. - Messi no jugarà la prèvia de la Champions. Aquí tot el món s'esborra i desapareix del mapa. I que consti que contra Messi no tinc res.

4. - Abidal reconeix que els entrenaments del Barça són molt suaus i que necessita més canya. Dimitiran els preparadors físics?

5. - Les declaracions de Deco i Henry són un altre exemple de decadència. Millor no citar-les per no deprimir-nos més.

6. - El club torna a viure una moció de censura. Entenc els socis que la recolzen, perquè el cabreig -com si fos un virus- està molt estès. Jo no firmaré per dues raons: m'agradaria saber qui està darrere de la moció i crec que cal respectar el mandat electoral del president per garantir l'estabilitat institucional. De fet, només falten dos anys per a les eleccions. Però atenció: que no firmi no significa que sigui un soci feliç. Les explicacions de Laporta m'han semblat decebedores. Exigeixo un canvi de rumb.

7. - Llegeixo a internet que alguns aficionats del Barça de fora de Catalunya demanen la dimissió de Laporta per catalanista. Deuen ser seguidors molt desinformats que no coneixen la història del nostre club. El Barça representa un sentiment i una manera d'entendre la vida. Per això som més que un club. Si algú no ho entén, pot fer-se soci d'altres equips. N'hi ha un a Madrid precisament que de catalanista no en té res.

Conclusió: Plou a Barcelona, estic malenconiós i espero trobar aviat algun motiu per recuperar el meu somriure com a soci del Barça.