Entre l'Al Ahly i el triplet

Ostres, ja torno a vibrar amb els gols del Barça. Tant se val que els fiqui Rueda, Pedro o Bojan. M'agradaria anar a Les Rambles per celebrar la primera victòria de la temporada contra l'Al Ahly, però la meva mare m'ha dit que guardi forces. Suposo que té raó. He de controlar el "mono" de celebració. Avui fa 59 dies que no surto al carrer i això es nota.

He de reconèixer, de tota manera, que encara visc instal·lat en "el meravellós món del triplet". Estic encantat amb Ibrahimovic i Maxwell, però sempre que puc em poso el DVD de la final de Roma. I encara entro a Youtube per veure el gol d'Iniesta a Stamford Bridge des de mil enfocs diferents. L'altre dia no podia dormir. La temperatura a Barcelona era insuportable. Em vaig aixecar del llit, em vaig preparar un cubata i em vaig empassar el 2-6 al Bernabéu. Quan Messi va marcar el tercer, vaig sortir al balcó per celebrar el golàs. Eren les quatre de la matinada. Una de les meves veïnes, que em coneix perfectament, em va saludar des del seu balcó: "Bona nit, Alfred. Quin partit estàs veient?". "El chorreo del Bernabéu -vaig contestar-. Per què no véns i veiem junts la segona part?". I es va apuntar! Que quedi constància que entre ella i jo només hi ha una bona amistat culé.

"La cultura en banyador":
Aquest cap de setmana he estrenat programa a Com Ràdio (91 a la FM). Sóc el presentador i director de "La cultura en banyador". Parlo de música, cinema, llibres, gastronomia, psicologia i viatges, però amb molt humor. I a cada programa no hi faltarà el "moment culé". Ahir, sense anar més lluny, va sonar l'himne del Barça. Estava parlant amb una experta en cromoteràpia del significat dels colors i, és clar, no em vaig poder reprimir. El meu color favorit és... el blaugrana.