Un conte d'estiu

Vull explicar un conte. Em llevo i comprovo que el meu gos Abun ha desaparegut. Hores després el veig trist i capcot en un telenotícies. El Madrid l'ha comprat i ara és el nou davanter centre de la secció de gossos. A la tarda, visito a la meva àvia Segismunda. Però ella també ha desaparegut. L'endemà, el Madrid la presenta al Bernabéu com la nova migcampista de la secció d'àvies. També han desaparegut la meva col·lecció de DVD's de cinema clàssic, els meus discos dels anys 80, els meus polos Desigual, l'Enciclopèdia Catalana i el raspall de dents. Tot s'ho ha endut el Madrid per al seu museu. Com els papers de Salamanca. Ja se sap, la Meseta només té dos recursos quan vol imposar la seva força: els calés o els tancs.

Alguns pensaments des de la tri-eufòria:

-Va ser un gustàs veure el cantant Bono amb la samarreta del Barça. Les fotos han donat la volta al món. Fa unes setmanes vaig assistir a un concert de música clàssica a l'Auditori i el director de l'orquestra (una eminència) també es va acabar enfundant la samarreta blaugrana. Som la referència.

-Encara no hem fitxat a ningú. No passa res. Queda temps. Jo aposto per Villa i Robinho (digueu-me morbós, però m'encantaria tenir a l'exmadridista). També és necessari fitxar a un migcampista. Amb la Copa d'Àfrica ens quedarem sense Keita i Touré Yaya. Sense pressa, però sense pausa.

-Demà participaré en el nou programa nocturn de Barça TV. Parlarem de la pedrera. Serà un bon moment per recordar que a la final de la Champions van jugar Victor Valdés, Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Sergio Busquets i Messi. 7 d'11. Brutal.

-Començo a tenir "mono" de Rambles. Ja fa un mes i mig que no surto al carrer amb les banderes. La meva mare s'ha ofert voluntària per acompanyar-me: "Fill meu, jo estic com tu. Per què no anem una estoneta a Canaletes, cantem l'himne i després ens prenem un vermut?". Li he dit que sí.