A votar!

M'agrada votar. I molt. Possiblement perquè els meus pares i els meus avis no van poder fer-ho durant 40 anys de dictadura. Els socis del Barça tenim aquest diumenge una cita amb les urnes. Com més gent vagi a votar més legitimitat tindrà el nou president. Que Gamper ens il·lumini.

Les meves reflexions en la jornada de reflexió:

-M'encanta votar, però és just reconèixer que la democràcia a can Barça és atípica. Al final només aconsegueixen les signatures els més poderosos. Els socis "normals" mai no podrem ser presidents. Una dada. Benedito, el més modest dels quatre, s'ha gastat 500.000 euros a la campanya. Una bogeria.

-Candidats acceptables, debats avorrits. Aquesta és la meva conclusió. No he vist actituds excèntriques ni sortides de to, però els quatre debats televisius m'han provocat més d'un badall.

-Ha estat la primera campanya electoral sense fitxatges bomba. En eleccions passades tots els candidats prometien jugadors i entrenadors. Aquesta vegada... tots confien en la plantilla actual i en Pep Guardiola. Aquesta unanimitat ha provocat que els debats només se centressin en aspectes socials i econòmics. Els candidats també han coincidit en més temes: la presència d'Unicef a la samarreta, l'eliminació dels violents o l'stop del projecte Foster. Ha quedat poc espai per a la polèmica: el futur del Mini Estadi, Txiqui, Johan Cruyff i para de comptar.

La meva opinió dels candidats (em mullo):

-Sandro Rosell. És el que ha presentat més projectes: Espai Barça, agència de viatges pròpia, grada jove. Té guanyades les eleccions des de fa moltes setmanes i per això ha actuat amb excessiva prudència.

-Jaume Ferrer. És un "bon jan" o més ben dit un "bon jan... Laporta". Ha repetit mil vegades que "el que funciona no s'ha de tocar", però no podem viure del passat (encara que sigui un passat gloriós).

-Marc Ingla. Ha intentat ser el més positiu i optimista. I això m'agrada. Però... quines diferències hi ha entre Ingla i Ferrer? Cap. Tenen el mateix programa. És ridícul que s'hagin presentat per separat.

-Agustí Benedito. Ha estat una sorpresa agradable. Sempre diu el que pensa. És el que menys signatures ha aconseguit, però crec que pot quedar tercer o fins i tot segon.

Jo ja tinc decidit el meu vot. Espero no equivocar-me. Al nou president li demano honestedat, ambició esportiva, catalanitat i sentit democràtic. I tant de bo aconsegueixi fer realitat un dels meus somnis: que s'acabin les cues infinites quan arriba la mitja part dels partits i que en 15 minuts pugui orinar i comprar un entrepà.

Visca el Barça!

PD: Divendres vinent he organitzat un sopar amb els meus amics culés per celebrar el títol de Lliga. Crec que serem uns 20. Ja us ho explicaré. La festa continua...