El Barça ha guanyat dos mundials en vuit mesos. Al desembre, el Mundial de Clubs. I avui, el Mundial de seleccions. Així de clar. No acceptaré que madridistes, centralistes, nostàlgics del passat, partits polítics oportunistes i altres grups amb els que la meva simpatia és zero s'apoderin del triomf d'un equip amb sang culé i cor català.
La majoria dels jugadors que han guanyat el Mundial s'han format a la Masia. La selecció espanyola és una fotocòpia del joc actual del Barça. El tiki-taka el va inventar Cruyff fa dues dècades i ha estat perfeccionat per Rijkaard i Guardiola amb extrema saviesa. Aquesta nit, l'equip campió del món tenia set jugadors del Barça (Puyol, Piqué, Xavi, Iniesta, Busquets, Villa i Pedro). I absolutament tots els gols de la selecció han estat culés (Villa, Iniesta i Puyol).
I una altra dada per a la reflexió. Espanya ha jugat la final amb sis catalans (Piqué, Puyol, Capdevila, Xavi, Busquets i Cesc). S'imaginen el fantàstic paper que hagués fet una selecció catalana en aquest Mundial? Després del partit, Xavi i Puyol han saltat al camp amb una senyera. Un detall modest, però just i necessari.
Per tot això i per molt més (que diria la cançó), espero i desitjo que el Barça sigui aclamat a partir de setembre en tots els camps de la Lliga espanyola (d'Almeria a Santander, del Bernabéu a Cornellà-El Prat). Sense els nostres jugadors, la selecció hauria passat sense pena ni glòria pel Mundial.
El Barça i Catalunya han provocat la infinita felicitat de milions d'espanyols. Per desgràcia, els catalans constatem que aquesta generositat no és recíproca i per això dissabte passat vam haver de manifestar-nos per protestar contra la sentència del Tribunal Constitucional. I per cert, vam ser més d'un milió. Poca broma.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada