Actualitat culé

Ja estic desitjant que arribi el 29 de juliol per veure el primer partit del Barça de la nova temporada. Actualment la meva vida culé és molt relaxada. Cada dia, a les 20.30 hores, em poso el DVD d'un partit memorable. Ahir vaig reviure la final de Basilea; avui he vist la Champions de Roma, i demà em toca l'últim 0-2 al Bernabéu. Meravellós. Lògicament també estic pendent de l'actualitat. I aquestes són les meves opinions:

- L'economia del club no està per tirar coets. Rosell va prometre transparència i ha complert. Laporta i el seu candidat Jaume Ferrer no ens van dir tota la veritat a la campanya electoral.

- Hem traspassat Txigrinski. Gran notícia. El pobre xicot ja forma part del club dels horrors al costat de Romerito, Bogarde o Ezquerro. A més, ingressarem 15 milions d'euros que ens vindran molt bé. Per què Guardiola el va fitxar? Un misteri més gran que el de la Santíssima Trinitat.

- El Barça s'afegeix a la manifestació d'aquest dissabte en contra de la sentència del Tribunal Constitucional. Em sembla perfecte i lògic. Que ningú no es confongui. Defensar els drets de Catalunya no és fer política. És una qüestió de justícia.

- Crec que és molt urgent que l'afer Cruyff es resolgui d'una manera satisfactòria. L'holandès és patrimoni de tots els culés. Estic segur que el president trobarà una fórmula. Jo proposo que sigui l'ambaixador del club.

- El Mundial em sembla la cosa més avorrida del món. És una fantasmada de torneig. No hi ha ni un sol equip que jugui bé. I les estrelles han passat de tot. Hi ha dos temes (positius) que vull destacar. La premsa de Madrid i els programes merengues (de Veo i Intereconomia) no tenen més remei que reconèixer que la selecció espanyola està triomfant gràcies als jugadors del Barça. Fabulós. I d'altra banda em dóna molt morbus que els grans cracks d'aquest mundial siguin Sneijder i Robben. Ja m'enteneu, veritat?

- La setmana passada, el meu germà i jo vam tornar a organitzar una altra edició de la Festa dels 80. Més de 500 persones van ballar els grans èxits dels 80 i també d'altres dècades. I com sempre, el moment culé (Killers+Coldplay) va provocar la bogeria entre els assistents.

-Molts lectors em pregunten pels meus pares. La meva mare continua amb el cabell tenyit de taronja. El Barça va guanyar la Lliga i ella va complir la seva promesa. La pròxima temporada vol seguir l'equip per Espanya i Europa: "Fill meu, he d'aprofitar la vida al màxim. Espero que el teu pare m'acompanyi per aquests camps de déu". El meu pare, de moment, no diu res.

Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada títol guanyat la passada temporada)