Toca remuntar, però sense estrés

Em fa una mica de mandra parlar de remuntada en ple mes d'agost. El 3-1 que ens han endinyat només se supera amb un 2-0 o amb un 4-1. Complicat. Contra l'Inter de Milan fa tres mesos no ho vam aconseguir. Tant de bo dissabte tinguem més sort. Jo penso prendre-m'ho amb tota la calma del món. No estic per a patiments. La meva principal preocupació en aquests moments és saber si demanaré una orxata gegant o un gelat de dues boles a la Xixonenca d'Arenys de Mar.

Primer sopar de la temporada:
Uns quants amics ens hem reunit per veure el primer partit de la temporada. El menú ha estat el de sempre. Sobredosi de calories, greix i cervesa (quan arribarà la dieta mediterrània a les nostres cites futbolístiques?). L'alineació que ha presentat el Barça ens ha desmoralitzat. Només quatre titulars de la passada temporada: Alves, Abidal, Ibra i Keita. La resta era suplents i nois del Barça B. El primer temps ha estat magnífic. Hem celebrat el 0-1 d'Ibra amb eufòria moderada. En el segon temps ens han donat un bany. Els nois del filial són bons, però no són cracks. Toca remuntar.

L'opiníón dels meus pares:
Finalment la meva mare ha viatjat sola a Sevilla. M'acaba de trucar des de la Giralda: "Fill...Sevilla és preciosa, però això és pitjor que una sauna. Quina calor! Ara em refrescaré amb un gaspatxo i una cervesa. Dissabte remuntarem, tranquil. Els hi ficarem cinc. I dóna-li records al teu pare. És una pena que no hagi volgut venir". El meu pare, fidel als seus principis, m'ha enviat un sms des del cinema. Estava veient "Killers": "Passo del partit, fill. Aquesta Supercopa és una estafa. Que li donin la copa al Sevilla, a Del Bosque i a Villar. I la peli és un rotllo".

Una a-barça-da (però sense estrés)