Ha estat una tarda-nit fantàstica. Remuntada apoteòsica i... Supercampions! Encara em tremolen les cames de l'emoció. He arribat al Camp Nou una hora abans del partit. Tenia ganes de Barça. Per a l'ocasió m'he vestit amb la samarreta de la final de París. La gent es queixava de la calor, però a mi m'encanta anar a l'Estadi amb màniga curta i bermudes. Quan la ràdio ha anunciat que cinc mundialistes (Valdés, Piqué, Xavi, Busquets i Pedro) serien titulars he somiat amb la remuntada. Però els meus somnis s'han quedat... curts!
Ens hem cruspit el Sevilla:
El Barça ha sortit en pla Terminator. A la mitja part ja guanyàvem 3-0. Veure per creure. O com diu el meu amic Xavi Guix creure per veure. El Sevilla semblava el Numància o el Logronyès. No han xutat ni una sola vegada a porteria. Si el Barça continua en aquesta línia ens divertirem molt aquesta temporada.
Una altra vegada campions:
Tres mesos després d'aquell memorable 4-0 al Valladolid que ens va donar la Lliga avui he tornat a cridar "Campions, campions". Oooooooh. És el millor crit de guerra que existeix. El meu germà David, que assistia a un acte social, estava pendent dels meus sms per saber com anava el partit. Crec que ha vibrat amb els meus missatgets (un per cada gol). I l'últim deia "Supercampions" amb moltes admiracions.
Messi és un luxe. Els bocates, també:
El partidàs de Messi ha estat al·lucinant (el primer adjectiu de la temporada comença per la lletra "a"; el proper, per la "b"). Els seus tres gols ens han donat la Supercopa. I això que el noi no està al cent per cent. La meva cartera tampoc està al cent per cent (l'estiu és un niu de despeses) i per això m'ha semblat un atracament que un bocata i un refresc costin 7 euros i 20 cèntims. Ara toca remuntada... de la meva economia.
L'opinió dels meus pares:
La meva mare és una crack. Fa una setmana va pronosticar un 5-0 i gairebé l'encerta. A les 11 de la nit m'ha trucat des de Canaletes: "Fill, estic celebrant la Supercopa. És un trofeu tan oficial com la Lliga o la Champions. I la notícia bomba és que el teu pare està amb mi. Espera que es posa". L'home estava molt excitat: "Fill, dedico la victòria a Del Bosque, Villar i a tots els vividors antibarcelonistes. També la hi dedico a Mourinho i Ronaldo. I al Tribunal Constitucional". S'ha quedat descansat.
Una a-barça-da!!!! (una admiració per cada gol)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada