Ho confesso: he badallat

Barça 1 - Sporting 0

La gran diferència entre el Milionaris de Madrid i el Barça és que quan els dos equips juguen malament, a la capital xiulen a l'equip i aquí només badallem. Ho confesso: aquesta nit he badallat més de 10 vegades al Camp Nou. Un fenomen incomprensible tenint en compte que sóc un dels màxims representants del sector dels patidors.

Ha estat un dels partits més avorrits dels últims temps. No ha passat res. Ni una jugada bonica, ni un penalti, ni una polèmica, ni una expulsió. Tots hem anat a mig gas: el Barça (que ha jugat a càmera lenta), l'Sporting de Gijón (l'equip més innocu del món) i el públic (avui hem estat molt apagats). Només m'he excitat quan en el minut 93 l'Sporting ha llançat una falta molt perillosa contra la porteria de Valdés. Per què quan el Barça guanya 1-0 sempre l'equip rival té una oportunitat de gol en el minut 93?

Visca l'entrenador de l'Sporting:
No conec Manolo Preciado però em sembla un personatge fantàstic. Avui ha pronunciat a la roda de premsa frases com "El Barça és grandiós", "A Messi jo li faig l'ona" i "Per treure-li la pilota a Xavi cal estudiar àlgebra. Només li ha faltat cridar... "Visca el Barça i visca Catalunya".

L'opinió dels meus pares:
La meva mare m'ha trucat a mitja tarda: "Fill meu, ja tinc els bitllets d'avió i les entrades. Dissabte anirem a Bilbao per recolzar l'equip. El teu pare ja s'ha recuperat de l'atac de pessimisme que va patir contra l'Hèrcules i m'acompanyarà. Estic molt il·lusionada. Guanyarem 0-2 i visitarem el Guggenheim". El meu pare continua preocupat per la violència: "Espero que dissabte no aparegui un altre Goicoetxea. Pateixo pels turmells de Xavi i Pedro. Per cert, fill. Jo no sé si podré aguantar el ritme de la teva mare. Ja està fent gestions per anar al camp del Rubin Kazan. Parla amb ella i digues-li que es relaxi".