Ho sento pel meu germà

Han passat 24 hores de la tragèdia, però continuo sense entendre res. Un Hércules (vestit de Rubin Kazan) ens ha guanyat al Camp Nou. Inexplicable. Aquest matí he comprat els diaris pensant que tot havia estat un malson i que veuria titulars com "El Barça es menja l'Hércules", "Un altre hat trick de Messi" o "El Barça és el nou líder". Però no. Un tal Valdez ens va amargar la Diada Nacional de Catalunya. Aquesta vegada, Rafael de Casanova no ens ha il·luminat.

Els missatges del meu germà:
No vaig poder assistir al partit. Vaig estar fins a les vuit del vespre signant exemplars de les meves novel·les culés a la llibreria de l'Arc de Triomf de Barcelona (l'experiència va ser meravellosa). El carnet de soci se'l va quedar el meu germà David. El pobre té poques ocasions de trepitjar el Camp Nou i tot semblava favorable perquè pogués viure una tarda d'alegria i gols. Li vaig demanar que m'informés puntualment, a través d'SMS, de l'evolució del partit. Aquesta va ser la història:

18.30h: "0-1, però remuntarem"
18.45h: "Mil ocasions, però encara 0-1. Mitja part"
19.02h: "Entren Xavi i Pedro"
19.55h: "No m'ho crec"
19.57h: "Sense encert ni espurna"

El de les 19.57h va ser el seu últim missatge i a partir d'aquí ja no he sabut res més d'ell. Ha d'estar destrossat. Com jo. Li diré que es quedi el carnet i que vagi a veure el Barça-Panathinaikos. Tant de bo pugui veure un 5-0.

L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare després del partit: "Fill meu, ja us vaig avisar. Amb tanta eufòria no anirem enlloc. Ens hem passat 15 dies ridiculitzant el Madrid i Mourinho i ja veus. Vénen 11 galifardeus que semblaven presoners amb aquella samarreta tan horrorosa i ens guanyen. Que Guardiola es posi les piles ja!. I Messi també". La meva mare agafa un moment el telèfon i em parla en veu baixa: "Fill, feia temps que no veia tan malament al teu pare. És un atac de pessimisme dels seus. No vol ni sopar. Seguiré informant".

Article a El Periódico de Catalunya: Aquest dilluns, 13 de setembre, tinc l'honor de publicar un article d'opinió a la secció d'esports d'El Periódico de Catalunya. Espero que us agradi. L'he titulat: "De Wembley a Wembley: A per la quarta!".

Una a-barça-da