Serà "gafe" la meva tele?

Al final, ni el bar xinès de l'Eixample ni el pub irlandès de Fabra i Puig. La convocatòria per veure l'Arsenal-Barça es va fer... a casa meva! Era una prova de foc per a la meva tele nova. Si el Barça remunta l'eliminatòria, aquest 2-1 quedarà com una anècdota. Però si l'Arsenal ens elimina, la meva tele serà declarada "gafe" pels meus amics i quedarà censurada per a les properes cites futbolístiques.

Visca el Barça i visca el cus cus:
La nit va començar gustosa. A la taula del meu menjador brillaven amb llum pròpia els bocates de pernil, xoriço ibèric i formatge, i uns exquisits plats de cus cus i amanida d'arròs. I per beure, cervesa (en quantitats importants) i un vi Rioja (a poc a poc ens anem sofisticant).

Gooooool de Villa:
El 0-1 va ser celebrat amb una eufòria desenfrenada. Alguns veïns, espantats pel xivarri, van picar la porta de casa per preguntar si havia passat alguna cosa grossa. Jo els deia que sí, que el Barça havia marcat a Londres, i que estaven convidats a tastar el cus cus.

Igual que el dia de l'Inter:
Amb el 0-1 ja somiàvem amb els quarts de final. Uns preferien el Schalke O4; uns altres, el Tottenham. Però en 10 minuts lamentables, l'Arsenal ens va remuntar. Semblava la repetició de l'Inter-Barça (un àrbitre dolent, un equip rival amb molta sort i un Barça desconnectat). Però no és el mateix aquell 3-1 que aquest 2-1.

"Ahir era dimecres i avui és dijous":
Quan va acabar el partit, el meu menjador semblava un funeral. Tots teníem una opinió (i cap era positiva). Aquest matí m'he llevat més optimista. Com diria Mourinho "ahir era dimecres i avui és dijous" (frase apoteòsica). Hem d'eliminar a l'Arsenal sí o sí. Som molt millors. I ara, amb el vostre permís, vaig a rentar els plats. Espero que el Fairy estigui a l'alçada de les circumstàncies.

Una a-barça-da