Visca la mare que va parir l'Alfred

Bon dia, sóc la mare d'Alfred. El meu fill està una mica perjudicat de tanta celebració i m'ha demanat que jo escrigui aquest article. No us preocupeu per ell. No és res greu. Només una forta ressaca. Ahir va veure el partit amb els seus amics, el seu germà i la seva neboda Blanca a casa de la mare d'Enric. Em diu que escrigui que va ser una nit memorable, fabulosa i apoteòsica. I que la truita de patates estava boníssima.

Jo vaig veure el partit amb unes amigues a la pantalla d'Arc de Triomf. Ens vam pintar la cara de blaugrana amb unes pintures que ens va regalar el diari Sport. Va ser increïble, semblàvem comanches. Jo també estic esgotada de tant saltar i ballar. El meu marit finalment es va tancar en un cinema per no patir. Crec que va veure "Pirates del Carib". Ell també està ressacós, però per culpa del 3D.

És diumenge. Són les 12 del migdia. Barcelona està preciosa. Tothom ha sortit al carrer amb la seva samarreta blaugrana. Els balcons estan plens de banderes. Jo he penjat la del Barça, la senyera i una pancarta que diu "Ho entens ara Mou?". El quiosquer m'ha comentat que el primer diari que s'ha esgotat ha estat l'"As". A la portada es podia llegir "Súperbarça". Morbo total.

I ara us deixo, que vaig a preparar-li un brou al meu fill. Ha de posar-se en forma perquè a les 6 tenim rua. Avui més que mai... visca el Barça, visca la Quarta i visca la mare que va parir l'Alfred.

Baaaaaaaaaaaaaaaaarça!!!!!