Estic content amb les declaracions del presi. Han arribat una mica tard... però han arribat! Piqué ja ho va avançar a la celebració de la Champions ("nosaltres no ens droguem, ni fem teatre, ni comprem àrbitres"). Ara faltava que Rosell repetís aquestes mateixes paraules però amb un to més institucional. Jo, no obstant, hagués votat per un discurs més potent, més guerriller. El que hem hagut d'aguantar els culés aquest any ha estat de jutjat de guàrdia i Tribunal Constitucional. Ens haurien de donar el Premi Nobel de la pau.
Finalment no trencarem relacions amb el Madrid. El Barça no. Però jo, sí. I ja he pres les primeres decisions:
-quan hagi de parlar del Madrid diré "aquell equip"
-cada vegada que vegi Mourinho per la tele... cantaré "sal del banquillo, Mourinho sal del banquillo". I canviaré de canal.
-queden eliminats de casa meva tots els objectes blancs: llençols, calçotets, folis, arròs...
-i, per descomptat, no penso dinar amb Florentino Pérez, encara que m'ho demani de genolls.
El dia 30... sopar culé:
Cesc? Rossi? Alexis? Tot em sembla molt bé, però jo continuo celebrant la Champions. He organitzat, juntament amb el meu amic Xavi, un gran sopar culé per al dia 30. Podem ser 20 o 25 (superar els 33 assistents del sopar del triplet sembla missió impossible). Per cert, serà un sopar de gala i tots els convidats han de vestir d'etiqueta. És a dir, amb la samarreta del Barça.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada