divendres, 1 de juliol del 2011

28 campions

Aquest any he guanyat la Lliga i la Champions, però ahir em vaig emportar a les meves vitrines més íntimes el millor trofeu del món: el de l'amistat. En un restaurant de l'Eixample de Barcelona ens vam reunir 27 amics per celebrar els èxits de la temporada. Va ser un sopar inoblidable que va tenir alguns moments apoteòsics.

1.- La intervenció del Xavi donant moral i ànim a les persones de la colla que ho han passat malament (per la pèrdua d'algun familiar o problemes de salut). A tots ens van saltar les llàgrimes.

2.- En una pantalla gegant de televisió vam projectar les fotos personals de la temporada. El Xavi, el Sammy i el Ferran van tenir la increïble fortuna de veure en viu el 0-2 del Bernabéu i es van fotografiar amb les samarretes del Barça. Uns altres es van asseure a les graderies de Wembley i també van immortalitzar el moment amb un munt de fotos. Gallina de piel.

3.- He titulat "28 campions", encara que en realitat vam ser 27. Hi va faltar el meu germà David, que va haver d'assistir a la gala de l'Acadèmia de la Televisió que se celebrava a Madrid i que es va emetre per La 2 de TVE. L'anècdota brutal és que el David va haver de recollir un premi en nom del programa de Buenafuente. I en el seu discurs... va tenir un record per a nosaltres. Va dir, en català!, "un petó al sopar culé que he deixat penjat a Barcelona". Podeu veure-ho a la web de rtve. Memorable.

4.- Quan va finalitzar el sopar... un dels membres més joves de la colla ens va deixar bocabadats. Ens va convocar a una de les cruïlles de l'Eixample i... va llançar uns espectaculars focs artificials! Ooooooh.

També vam vibrar amb el megàfon del Ramon (que tenia l'himne del Barça gravat), amb el joc de cartes culés que va preparar el Jordi, amb els regals de l'Antoni i els acudits del Pere (bé, amb els acudits del Pere potser no vam vibrar gaire). La nit va acabar, com no podia ser d'una altra manera, en una coneguda discoteca de la ciutat.

Des d'aquest modest bloc arribo a una conclusió: estem completament bojos. Però és una bogeria meravellosa. Culés de tot el món... no deixeu de celebrar els títols.

Visca el Barça i visca l'amistat!