Es confirma un "déjà vu" fantàstic: final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic. Ves per on tornaré a viure (si em toca una entrada) les mateixes sensacions que aquell gloriós 13 de maig del 2009 a València. M'ho vaig passar de conya. La relació amb els seguidors de l'Atletic va ser magnífica: vam intercanviar banderes, bufandes, porrons i botes de vi, i complicitats polítiques. Recordo que ells sempre em repetien la mateixa frase: "molta sort i que guanyi el pitjor".
M'encantaria que la final fos a Madrid. Seria la bomba veure un Bernabéu ple de senyeres i ikurrinyes. Però el Madrid dirà que no i s'inventarà qualsevol excusa per no deixar el camp. Són uns cagadets. No passa res. Tornarem a València. Podrem guanyar o perdre, però sempre ens quedarà el record de... la paella que ens fotrem abans del partit!
Guardiola té raó. No podem dubtar d'aquests jugadors. Ho han guanyat tot i encara es deixen la pell per arribar a la final d'una Copa del Rei, el trofeu menys important de l'any. Perdó, la Copa Catalunya és molt pitjor. Guardiola ens va demanar que abans de criticar comptéssim fins a sis o set. Jo comptaré fins a 200.
Per cert... Demà surt a la venda la meva novel.la "Casats contra Solters". Quina emoció!!! Es una àcida comèdia sobre la crisi de la parella estable. I amb regust blaugrana, naturalment. Espero que us agradi.
Una a-barça-da!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada