La mala sort dels subcampions

Quan tens la sort dels campions tot surt bé: no hi ha pilotes al pal, es marquen els penals, no hi ha errades ximples en defensa, guanyes en l'últim minut. Però de sobte, sense avís previ, la famosa sort dels campions es pot convertir en la mala sort dels subcampions. Crec que aquest és el problema del Barça. En aquests moments només se'm passa pel cap una idea per acabar amb la malestrugança: posar-li una espelma a Sant Gamper i resar tres vegades l'himne.

Malgrat la mala sort dels subcampions, estem moooolt a prop de viure una altra final Barça-Ath de Bilbao. I possiblement a València. Oooooh, seria un meravellós "deja vu".

Confio en la Copa i en la Champions:
En un atac de sinceritat haig de confessar que aquest any tenim moltes opcions de guanyar la Copa del Rei i la Champions. Si no fem el ruc, podem arribar a les dues finals. La Lliga, no obstant, ja és una altra història. La veig negra, o per ser més exactes, la veig blanca. Ells guanyen i nosaltres empatem. Així no anem enlloc. Sí, anirem a la Champions, però quedant segons. La meva esperança es diu Getafe. Espero que el dissabte, a les 12 de la nit, tornem a estar a 5 punts.

Tres reflexions abans de ficar-me en el llit:
-Que Mali quedi eliminada el més aviat possible perquè torni Keita (demano disculpes si algun lector és de Mali)
-Hagués preferit expulsió de Pinto i jugar amb 9 i Víctor Valdés
-Arriba l'onada de fred. Espero que al Madrid se li congelin les idees

Una a-barça-da