Esperanza dimiteix pels 8 punts

És completament lògic que Esperanza Aguirre acabi de dimitir. El Barça està a 8 punts del Madrid i només s'han jugat quatre jornades. És molt dur. Això no hi ha qui ho aguanti. Suposo que en les properes hores dimitiran Florentino i Rajoy. Els culés estem vivint un moment màgic: el Madrid és un polvorí, amb Cristiano deprimit i Mourinho que tot el treu de polleguera. Fa uns dies animava Cristiano a venir al Barça. Aquí vivim bé: tenim platja, pa amb tomàquet, sardanes, la festa dels 80 a Luz de Gas (organitzada per un servidor juntament amb el meu germà). Cristiano tornaria a somriure a Barcelona. Ara la davantera està ben coberta amb Pedro, Villa, Alexis, Tello i el déu Messi. Però Cristiano podria ser un bon revulsiu per sortir en els últims minuts en cas que el partit s'hagués complicat. O per als partits de la primera fase de la Copa del Rei. O per al Gamper. Que no es preocupi, que alguna cosa li trobarem.

També Mourinho hauria de venir al Barça. En el Madrid no és feliç. Ningú li fa cas. No sé exactament quin lloc li podem oferir. Jo havia pensat en el Barça B, però Eusebio s'ha posat les piles. Potsert podria entrenar el juvenil o infantil. O la secció de petanca. I, clar, també vull que Esperanza vingui a Barcelona. Aquí se sentirà relaxada. Podria ser la mà dreta d'Artur Mas en una Catalunya independent. I tindríem un bonic eslògan en castellà: "Mas esperanza para Catalunya".