Una nit increïble

Perdoneu, però m’ha passat una cosa increïble. Faltaven 10 minuts per acabar el partit. El Barça ja havia empatat, però un gol del Paris Saint Germain ens deixava fora de la Champions. Quins nervis! Quina tensió! Insuportable.

Em vaig aixecar del meu seient de la tercera graderia i em vaig tancar en un lavabo. Això sí, escoltava el partit a través de la ràdio del mòbil. Els lavabos del Camp Nou, tot i que sempre desprenen un aroma poc agradable, són un lloc de pau i relax. M’altera molt més veure el partit en directe! 

I l’àrbitre va xiular el final! I ens vam classificar per a semis! I el meu cos es va relaxar. I vaig comença a badallar. I em vaig quedar clapat com un nadó, assegut sobre la tapa del wàter. I així he estat tota la nit. Somiant amb els àngels i amb Messi. 

A les set del matí, m’ha despertat una dona de la neteja. Quina vergonya. M’he disculpat com he pogut. I li he donat vint euros, perquè fos discreta i no expliqués aquest incident al club. És clar que, si ara escric aquest article, tota la discreció se’n va a fer punyetes.

Conclusions:

-Ja no em tancaré mai més en un lavabo del Camp Nou (o m’emportaré el despertador de casa)

-Messi és el meu heroi. El seu compromís m’ha deixat molt impressionat.

-M’agradaria unes semis Barça-Borussia D i Madrid-Bayern, però crec que la UEFA vol una final Madrid-Bayern.

I ja està. Força  Barça!!!