Oh, Deu meu. La història es repeteix. Ens hem passat tota la Copa Amèrica elogiant el talent de Messi i menyspreuant el treball dels obrers brasilers. I arriba la final, i Brasil li fot tres castanyes a Argentina. Robinho es converteix en el màxim golejador i és escollit el millor jugador del campionat. I Messi surt a totes les fotos... plorant. A Madrid tornen a treure pit. El pols Robinho-Messi, Madrid-Barça, torna a tenir color blanc. Quin pal de temporada! Deu meu, no ens castiguis més. Hem après la lliçó. L'any vinent serem humils i treballadors. Eto'o no farà declaracions explosives, Ronaldinho i Deco es deixaran la pell als entrenaments, Rijkaard posarà ordre al vestidor, el president no es farà el suec si s'assebenta d'algun contratemps i els socis cridarem més que mai: "Barça, Barça".
Adéu al dol:
Per cert, he decidit que la setmana vinent deixaré d'estar de dol. Ja estic cansat del meu humor de gossos i de tant color negre al meu cos. Ja estic fart de demanar perdó i aguantar els somriures trapelles de la meseta. Alguns dels meus amics estan preocupats: "Alfred.... fa més d'un mes que vam perdre la Lliga. Aixeca l'ànim. Sembles un zombi". Doncs tenen raó. No sé si serà el 23, el 24 o el 25 de juliol. O potser el 26. Però el meu dol té data de caducitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada