Pitjor que un culebró

Catalunya és un país de grans culebrots. Només hem de recordar "El cor de la ciutat" o "Ventdelplà". El que està passant a Can Barça no té res a envejar a les sèries de TV3. Els socis del Barça estem amb el cor encongit. Cada capítol és més taquicàrdic que l’anterior. Qui serà el proper que dimitirà? Quantes rodes de premsa més ens esperen? Què passarà amb Soriano i Rosell?

L’oposició estava a casa:
Els pitjors enemics que ha tingut Laporta després de la moció de censura no han estat ni Sandro Rosell, ni Oriol Giralt, ni Majó, ni Minguella. Els que han exigit la dimissió del president han estat els seus propis directius. Veure per creure.

Superman Laporta:
El president del Barça és el nou heroi fantàstic del segle XXI. És molt més fort que Superman, Spiderman o La Massa. Ha perdut la moció de censura, vuit dels seus directius han dimitit, ningú ha sortit a defensar-lo, però ell segueix como un campió. No sé si és un valent o un irresponsable.

Cultura democràtica?
Sempre havia defensat la cultura democràtica i catalanista de Laporta. El Barça ha estat governat durant dècades per dirigents que no es significaven, precisament, pel seu amor a la democràcia. Ell va aportar en el 2003 aire fresc i renovació. Però parlar ara de "dolça derrota" i de "majoria silenciosa" em sembla pobre, trist i un retrocés en el temps. Un demòcrata mai no s’ha d’aprofitar de l’abstenció. És una errada imperdonable més pròpia d’un dirigent d’un país africà.

L’Assemblea de compromissaris:
No entenc que sigui més important i vinculant l’opinió de l’Assemblea de compromissaris que el vot lliure, directe i secret de tots els socis.

Conclusió:
Ja he dissenyat la samarreta que lluiré aquest estiu: Diu així: "Visca el Barça d'hoquei. 18 copes d'Europa". Ningú no pot competir amb això.