Serem capaços d'anar plegats?

La història del Barça recordarà que un soci amb pocs recursos econòmics ha estat molt a prop d’acabar amb tot un president i la seva junta. Els resultats demostren clarament que la moció de censura no era ni un caprici de Giralt ni una conspiració de Rosell. 23.000 socis cabrejats són molts socis. Però el president Laporta està legitimat per a seguir en el seu càrrec fins el 2010. Jo, si estigués en la seva pell, crec que dimitiria. Ha de ser molt dur presidir un club sabent que el 60% dels teus socis et tenen mania. Però Laporta seguirà "per coherència i responsabilitat". Hem de desitjar-li tota la sort del món. I ho dic de cor i sense cap tipus d’ironia.

Laporta ha de canviar:
El president està obligat a canviar, com mínim per a "apropar-se" a aquests 23.000 socis que ja no confien en ell. Tots esperem que la disciplina torni al Camp Nou i que els jugadors del primer equip compleixin el codi intern, que les seves intervencions públiques estiguin a l’alçada de las circumstàncies i que no haguem de viure episodis penosos com els contractes publicitaris de la samarreta, el cas Echeverria o les entrades de París. I, per descomptat, que mai més fem el ridícul al Bernabéu.

Els valors del 2003:
Laporta va guanyar les eleccions del 2003 amb un missatge de renovació, transparència i treball (poca broma amb aquests adjectius). La seva cultura democràtica i catalanista resultava atractiva i moderna. Doncs cal seguir en aquesta línia i oblidar-se per sempre de les autocomplaences.

Unitat, si us plau:
L’equip de Sandro Rosell té ara dos anys per a preparar una candidatura forta i seriosa. També es parla de Joan Rosell com a possible candidat. Sense oblidar, està clar, a la triple M: Majó, Medina i Minguella. Suposo que tots desitgen que arribi el 2010 el més aviat possible. És legítim. Però ara que Laporta ha anunciat el seu desig d’acabar el mandat, seria important que el tema electoral quedés aparcat. Serem capaços d’anar tots units fins el 2010? Agost i setembre no és època de refredats i per tant no entendria que algú portés mocadors a l’ Estadi.

He trepitjat la gespa del Camp Nou:
La idea del club de realitzar una jornada de portes obertes ha estat un gran encert. Molts socis hem pogut trepitjar la gespa del Camp Nou per primer cop. L’experiència ha estat impagable. El primer que fas és buscar el teu seient (el meu és a la tercera graderia). Des de la gespa he visualitzat els meus gols preferits. Inclús he somniat que li ficava a Casillas el golàs que ens donava la tercera Champions. Encara em tremolen les cames. A més a més, Barça TV m’ha entrevistat sobre la mateixa gespa. Ha estat un dia de moció i d’emoció.