Estava buscant una cançó per acomiadar Ronaldinho i n'he trobat unes quantes. M'agrada aquella que diu "Cuando un amigo se va queda un espacio vacío", d'Alberto Cortez. És nostàlgica i emotiva. També és molt apropiada per a Ronnie "La vall del riu vermell" quan proclama "Trobarem a faltar el teu somriure, diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí". Si alguna cosa ens va enamorar de Ronnie va ser el seu somriure. Sempre estava content. Fins i tot després d'una entrada criminal d'un defensa psicòpata. Però també m'identifico amb la cançó de Los Amaya quan diu: "Vete, me has hecho daño vete". Es una melodia amb ressentiment. Ai Ronnie, així estic jo, entre l'amor i la ràbia.
La gran majoria de socis del Barça estem encantats amb la sortida del brasiler. Tant ens feia que marxés al Milan o al Castellfollit de la Roca. La darrera temporada del crack, lamentable en tots els sentits, ha estat clau per a l'enfonsament definitiu de l'equip. Però suposo que d'aquí 10 anys recordarem Ronaldinho amb estima. Ens va treure de la misèria l'any 2003 i va liderar un equip campió. Gràcies Ronnie por les 2 lligues, per la Champions de París, per aquell 0-3 al Bernabéu i per tantes jugades impossibles. Ronnie, gràcies i adéu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada