I el sopar del triplet es va fer realitat. La convocatòria va superar totes les expectatives. Ens vam reunir 32 amics, 32 bojos del Barça en un restaurant de l'Eixample. El llibre commemoratiu que vam preparar entre el Xavi, el Jordi i jo va ser un èxit brutal. En total, 24 pàgines a color amb més de 100 fotos personals dels desplaçaments a València, Roma, Lió i Londres. Jo em vaig encarregar de redactar les cròniques dels partits i les anècdotes més sucoses. No guanyaré el Nobel de literatura, però amb els anys es convertirà en una joia de col·leccionista.
Más bombes emotives. Sammy, un culé meravellós nascut a Anglaterra, va muntar un DVD de gairebé dues hores de durada. Les imatges ens van fer embogir. Vam celebrar de nou (i de quina manera!) els grans gols de la temporada (Bernabéu, Chelsea, Mestalla, Roma...). Va ser tan sorollosa la nostra explosió de goig que alguns veïns es van queixar (i no és broma). Potser eren del Madrid o de l'Espanyol. Proposo que la pel·lícula s'estreni al cinema Urgell. És infinitament millor que "Terminator Salvation" o "Transformers 2".
El sopar semblava una boda: cantàvem, aplaudíem, ballàvem. Només faltava que algú cridés "que se besen, que se besen". Jo vaig penjar a les parets del saló del restaurant la nova bandera "Campions 08-09", una senyera i el pòster dels Tricampions. L'ambient era tan màgic que fins i tot un dels cambrers, simpatitzant del Madrid, ens va acabar demanant un regal blaugrana per a la seva família. Es va emportar una agenda del Barça i una canellera. Els culés som generosos.
Però encara faltava un moment "gallina de pell". El meu germà, com si fos el pare de la núvia, es va aixecar de la cadira per realitzar el brindis de rigor i pronunciar unes paraules honorables. I davant la sorpresa de tots els presents, em va fer lliurament d'una foto dedicada d'Iniesta (la de la celebració del gol al camp del Chelsea). El text deia: "Feliz cena culé. Un abrazo". Aaaaaah! Gairebé me'n vaig a l'altre barri de l'emoció. Encara sort que algú em va ficar unes valerianas a la boca.
I per descomptat no va faltar la bona música culé. Va sonar Coldplay, The Killers, l'himne en versió rumba, unes cançons argentines dedicades a Messi i els clàssics de Queen ("Copa, Lliga i Champions" i "We are the champions"). El sopar va finalitzar amb una espectacular foto de grup. Eren 32 mirades eufòriques pel Barça, per l'amistat i per les Copes, les del triplet i les del vi.
diumenge, 28 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada