He de reconèixer que estic una mica alterat. Feia temps que no notava aquesta sensació. Que cap madridista canti victòria. La meva ansietat no està relacionada amb els fitxatges de l'Oncle Gilito. Ha arribat el moment de portar per primera vegada al Camp Nou a la meva neboda de set anys. I crec que el Gamper és el partit adequat. Hi ha un gran ambient festiu a la graderia i el resultat esportiu és el de menys. La meva neboda és una culé... tranquil·la. No és una "malalta" del Barça com jo. Ella encara està més interessada en Hanna Montana, "Els mons de Coraline", les Barbies i Disney Channel. Suposo que no m'he de preocupar. Vam estar junts a la rua de l'última Champions i crec que es va emocionar (amb Puyol, especialment). Espero que el pròxim 19 d'agost, data del Gamper, signifiqui un pas important en la consolidació de la seva personalitat blaugrana.
Pensaments estiuencs:
1.- El Barça està jugant els partits de pretemporada amb l'esperit "Tri". Fantàstic. Visca la motivació i mori l'autocomplaença.
2.- Una abraçada per a Eto'o. Els seus gols ens van donar dues Champions. "Eto'o, Eto'o, comment la teva t'appelles, je m'appelle Samuel".
3.- Estic encantat amb Ibra. Necessitàvem un davanter alt. Ara els còrners seran mig gol.
4.-Han marxat més jugadors dels que han arribat. Són faves comptades. Proposo els fitxatges de Cesc, Chygrynskiy i Filipe Luis.
5.- S'imaginen que el Madrid no guanya res? Oooooooooh. Em cau la bava només de pensar-ho.
6.- Encara tinc al balcó la bandera "Tricampions 08-09". Em fa pena treure-la.
7.- Aquest cap de setmana, en el meu programa radiofònic "La cultura en banyador", ha sonat l'himne del Barça cantat per una nena de dos anys. És un document sensacional.
Continuem en contacte. Força Barça!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada