diumenge, 4 de desembre del 2011

Preparant el Madrid-Barça

Aquesta nit he somiat que el Madrid ens golejava, que Pepe lesionava Messi, que Ronaldo feia un "hat trick", que Florentino anunciava el fitxatge d'Isaac Cuenca i que Mourinho tornava a ficar-li el dit a l'ull a Tito Vilanova (aquesta vegada a l'altre ull). Amb aquesta sobredosi de malsons he trucat urgentment el meu psiquatre. El seu missatge m'ha tranquil·litzat: "Alfred, pateixes un atac de derrotisme. No és greu. Crec que has vist molts "Punto pelota" en els últims dies". M'ha receptat una mica de ioga, un passeig diari per la platja de la Barceloneta i el visionat del 2-6 i la final de Wembley. I tinc completament prohibit llegir, veure i escoltar premsa de Madrid. Ja us aniré informant de com evoluciona el meu estat de salut.

El meu cosí ha dit que sí:
Són tres anys veient el Madrid-Barça de Lliga a casa del meu cosí, el 2-6, el 0-2 i l'1-1. No se'm passa pel cap un lloc millor per veure el Madrid Barça del proper dissabte. Acabo de parlar amb ell i m'ha dit que sí. Viscaaaaa. Respiro tranquil. Només hi ha un petit problema. El meu cosí ha canviat de casa, ja no està al pis de la Via Augusta. Ara s'ha instal·lat al carrer Balmes. Glups.

Missatge urgent del meu germà:
El meu germà David m'envia un SMS preciós. Diu així: "Fins i tot no guanyant res, fins i tot si Messi ja no torna a marcar, jo no penso criticar aquest equip. Vull que sàpiguen els del Madrid que nosaltres anem de "tranquis" i que l'alegria ens durarà mesos i mesos. La confiança no es pot perdre per un penal fallat o un partit perdut. I passi el que passi, la meva confiança durarà fins a final de temporada. Dit això.... a por ellooooooooooossssss".

Una a-barça-da!!!!! (una admiració per cada gol al Llevant)