diumenge, 18 de desembre del 2011

Campiooooons del món!!!

Campioooons del món!!! Oé, oé, oé. Ara mateix tinc una eufòria indescriptible i... cagarrines. Però aquesta vegada no són per culpa dels nervis, la tensió o la incertesa pel resultat. La meva revolució intestinal és per culpa del menú. A les 11, poc abans de començar el partit, m'he menjat uns croissantets de xocolata amb un cafè amb llet. I pocs minuts després ja estava degustant uns cogombres sabor anxova, patates, Boca bits i moooolta Xibeca. És el que passa quan un partit es juga a les 11.30. Tinc cagarrines, però sóc el culé més feliç del món. Parafrasejant una frase de Guardiola, aquest Barça juga que t'hi cagues.

El meu menjador ha tornat a ser escenari d'una jornada gloriosa. Estic molt orgullós de la meva nova tele. És infal.lible. Partit que veiem, partit que guanyem. Avui he compartit emocions, salts, crits, gols i fotos amb dos grans amics: Xavi i Quim.

No recordo un partit tan perfecte com el d'avui. Quatre gols, dos pals, tiki-taka espectacular, zero gols encaixats, jugades de fantasia... Crec que ja ho he dit alguna vegada, però aquest Barça m'emociona tant com una òpera de Verdi, un quadre de Monet, un llibre de García Márquez, una pel·lícula d'Eric Rhomer, una coreografia de Pina Bausch... El "Pep Team" és art. I no cal donar-li més voltes.

Són les 3 de la tarda. Ara em passaré una estona per Canaletes i després aniré desfilant cap a Luz de Gas. Ja sé que no obren portes fins a les 11 de la nit. Però vull ser el primer.

Visca el Barça!!!! (una admiració per cada gol que hem marcat)

Campioooons del món!!!!! (una admiració per cada Xibeca que ens hem pres)