dijous, 19 de gener del 2012

Una altra victòria al Bernabéu, un altre meravellós ressacon

Si els aficionats al cinema tenen "Resacón en Las Vegas" i "Resacón en Tailandia", els culés tenim "Ressacon post-Bernabéu". En què consisteix? Doncs molt senzill: t'aixeques del llit completament destrossat per les emocions viscudes la nit anterior: ràbia (quan marca el Madrid de xurro), eufòria (quan celebres els gols del Barça), emoció (sempre s'escapa alguna llàgrima), orgull (pel joc de l'equip), impotència (per les accions de Terminator Pepe), pau espiritual (quan comproves que has guanyat de nou) i confusió general (provocada per un excés de cervesa). Resultat final: avui estic destrossat. Feliçment destrossat.

Nit increïble en el Xinès del carrer Diputació: es confirma que el Xinès del carrer Diputació és un bar talismà. Mai no l'havia vist tan ple. No exagero: érem 65 persones en un menjador de pocs metres quadrats. Claustrofòbia total. A mi em va tocar un tamboret de plàstic per a nens. A la convocatòria s'hi van apuntar el Xavi, el Quim i el meu germà David. A les 9.15 vaig demanar un bocata de pollastre. Me'l van servir a les 10.45. És el rècord mundial de retard. Els gols de Puyol i Abidal van provocar atacs de bogeria dignes d'un estudi sociològic, antropològic i psíquic. El jugador més insultat de la nit va ser Pepe. I el més ovacionat, Puyol.

I fins a aquí la crònica dels fets. Vaig a preparar-me una altra infusió i em prendré el segon Gelocatil del dia. Estic destrossat. Feliçment destrossat.

"Casats contra solters":
Estic moooolt content. I vull compartir l'alegria amb els meus lectors. El proper 10 de febrer surt la meva nova novel·la. Oé, oé, oé. Es titula "Casats contra solters". Voleu saber de què va? Mireu, mireu. I opineu.

http://www.facebook.com/pages/casats-contra-solters/329932537027416

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol d'ahir)