Campiooons: 10 moments que m'han marcat

Escapada memorable a Madrid. Acabo de tornar a casa i sembla que hagi estat tres setmanes fora. I no. Només han estat 48 hores, però viscudes amb una intensitat absoluta. Aquests han estat els 10 moments que més m'han marcat:

Moment Alcorcón: La colla va decidir que l'hotel on passaríem les 2 nits s'ubicaria a... Alcorcón. Era just i necessari retre homenatge a la població que ens va regalar aquell 4-0 gloriós. Alcorcón la nuit no és París o Nova York, però té el seu encant. Alcorcón forever.

Moment germanor amb els de l'Athletic: Entrem a un bar del casc antic de Madrid per fer una cervesa i uns pinxos. I ens trobem 40 seguidors de l'Athletic. I comencem a xerrar i a fer-nos fotos. Ells criden "Barça" i nosaltres "Athletic". Quin bon rotllo. Sento una mica de pena per haver-los guanyat. De debò.

Moment cervesa: Ha estat el moment més repetit del viatge. I, per cert, que bé que la tiren a Madrid. Amb una escumeta boníssima. No sé quantes cerveses vam prendre, però puc assegurar que els seguidors del Liverpool estarien orgullosos de nosaltres.

Moment eufòria: Minut 2. Gooool de Pedro. Se'm tiren a sobre tots els meus amics. Pateixo per la meva integritat física. I per les meves ulleres. Abraçar-se després d'un gol del Barça en una final és un esport de risc.

Moment conscienciació: Tota la colla ha fet un gran esforç per explicar a madrilenys i madridistes el que representa el Barça i Catalunya. El crack en aquesta tasca de conscienciació ha estat el Xavi. Ha deixat mig convençuts a un madridista amb una gorra d'Espanya i a un taxista fanàtic de la selecció espanyola. Xavi president!

Moment flyer: Abans d'entrar al Calderón ens van donar un grapat de flyers publicitaris amb ofertes. Tots eren de locals amb senyores que fumen i et parlen de tu. Lamentable! Aquesta és la imatge que donem els futboleros? Tan desesperats se'ns veu? Volem descomptes per anar als museus! I per comprar llibres de filosofia!

Moment injust: Arribem al Vicente Calderón i comprovem que hi ha majoria absoluta de seguidors de l'Athletic a les graderies. Per què? Volem explicacions!

Moment "Operación Triunfo": Tenint en compte que la segona part va ser de tràmit, els seguidors culés ens vam dedicar a cantar. El "hit" que més èxit va tenir, a banda de l'himne del Barça i del tradicional "Olele olala ser del Barça és el millor que hi ha" va ser "Un elefante se balanceaba". També vam tenir un record musical per a la senyora Esperanza Aguirre. Poc amable, això sí.

Moment bachata: L'eufòria per la victòria ha provocat estranys efectes secundaris. Ens hem passat tot el viatge de tornada a Barcelona escoltant al cotxe un CD de bachatas. No trobo una explicació racional per entendre el fenomen. Tant fa. Visca la bachata!

Moment amistat: Una abraçada molt forta al Xavi, Sammy, Joan 1, Gerard, Joan 2, Carles, Lluís i David, companys de viatge i de complicitats. Us estimo.

Força Barça!
Campioooooons!