dimarts, 17 d’abril del 2007

Dues tardes amb final feliç

Diumenge, 7 de la tarda, Camp Nou. Després d'un partit espès i agònic, el Barça ha aconseguit la victòria en el últim minut. Dimarts, 7 de la tarda, Llibreria Proa. 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la sobre la final de París. Han estat dues tardes emocionants amb final feliç. Però anem per parts.

Bon resultat, mal joc:
Avui hem viscut una tarda d'avorriment, esglai i eufòria. Una estranya combinació. El Mallorca semblava el rival ideal per donar un cop d'autoritat. Però el Barça d'aquesta temporada va molt justet de tot: de forces i de gols. El partit era de migdiada. En algun moment he estat a punt de fer una becaina. De sobte, un penal. Ha estat només un esglai: Sant Víctor Valdés ens ha salvat.

El segon temps ha estat tan avorrit com el primer. Quan més enfonsat estava a la butaca (molt enfonsat, ho reconec) ha arribat el gol salvador. Els culés estem feliços pels tres punts, però preocupats pel joc. Ens hem passat tot l'any queixant-nos d'un calendari massa carregat i ara, que no tenim partits entre setmana, estem més esgotats que mai.

Magnífica jornada:
Ha guanyat el Barça i han perdut Madrid i Sevilla. Fantàstic. Per la part baixa, celebro les victòries del Nàstic i de la Reial Societat. Tant de bo puguin salvar-se.

Un 10 d'abril inoblidable:
El dimarts, a les set de la tarda, més de 60 persones em van acompanyar per presentar la meva novel.la "Sí, sí, sí. Hem guanyat a París" a la Llibreria Proa de Barcelona. Una hora abans, una espectacular bandera amb el lema "Campions d'Europa 2006" penjava del balcó de la llibreria. Les millors imatges de la final de París es projectaven en una de les parets de la sala. L'ambient era de "gallina de piel".

L'escriptor Jordi Galceran va destacar els aspectes literaris del llibre. Em vaig emocionar quen va demanar una segona part de la novel.la. A continuació va parlar Josep Vila, periodista de Catalunya Ràdio. Es va queixar -amb humor- dels mesos que he estat tancat a casa escrivint el llibre. L'últim discurs va ser d'Adrià Serra, membre de la productora El Terrat i autor del bloc "Diari d'un culer". Les seves anècdotes -ell també va anar a París- van despertar una gran expectació.

La darrera intervenció va ser la meva. Em sentia com si hagués guanyat un Oscar. Vaig donar les gràcies a tothom i vaig explicar algunes interioritats del meu llibre. El meu germà David -assegut entre el públic- va provocar les rialles dels presents amb unes enginyoses dissertacions (pactades), però aparentment espontànies.

En finalitzar els parlaments i les preguntes, es van apagar els llums i vam gaudir de nou de les imatges d'aquella memorable final (amb una copa de cava a la mà). L'esperit de París continua viu. Mai oblidaré el 17 de maig del 2006, però també em quedarà per sempre el record del 10 d'abril del 2007. Moltes gràcies a tots.

L'opinió de la meva dona:
"Com he escoltat en una emissora de ràdio, el gol de Fernando Navarro ha estat un bàlsam per al Barça. Sí, és cert... però què trist haver de guanyar així: a l'últim minut i gràcies a un gol del rival en pròpia porta. Sense oblidar-nos del penal que ha salvat Valdés. En resum: un Barça patètic. Per favor, Rijkaard, obre els ulls ja! És un luxe tenir Gudjohnsen a la banqueta.Sempre ens quedarà el 10 d'abril del 2007: felicitats Alfred! La presentació de la novel.la 'Sí, sí, sí. Hem guanyat a París' va ser un èxit a tots els nivells. I, personalment, un dels dies més feliços de la meva vida. Moltes gràcies per aquest dia únic i irrepetible. Ets el millor!"