dilluns, 2 d’abril del 2007

Campions d'Europa

Hem guanyat una altra Champions. Oé, oé, oé. El Barça d'hoquei patins ha derrotat el Bassano per 5-2. Visca! El Barça vestia com l'equip de futbol a París: samarreta amb franges blaugranes i pantaló vermell. Els culés ens sentim molt orgullosos d'aquest equip. Borregán, Ordeig, Páez, Panadero... no tenen el carisme de Ronaldinho, Messi o Puyol, però són autèntiques estrelles mundials. Per a un soci patidor com jo, la final d'aquesta tarda ha estat un regal. Hem guanyat sense patir. Ha estat un bassa d'oli Fabulós. L'equip ha rebut el suport de Sang Culé, que amb les seves senyeres i càntics han fet callar a l'afició italiana. Per cert, és la Copa d'Europa número 17 de la secció. Ni "novenas", ni "décimas". 17! M'encanta l'hoquei. Gairebé sempre som campions d'Europa, quan no ho som guanya un altre equip català, i del Madrid no en tenim notícies, perquè no té secció. Porteu-me un pitet!

Tres punts i dues estrelles:
Ronaldinho i Messi. Messi i Ronaldinho. La parella atrevida. Art en estat pur. Com Robert Redford i Paul Newman. Com Karajan i la Filarmònica de Berlín. Quan aquesta parella es posa les piles, no hi ha defenses violentes ni àrbitres patosos que puguin amb ells. Hem acabat el partit demanant l'hora. Tant se val. Els tres punts són nostres i ens quedarà per sempre el record de l'antològic 1-0.

Ronnie es queda:
Tot sembla indicar que Ronnie continuarà. "Segurament estarem molt de temps a Barcelona", ha declarat el seu germà i representant. Quina setmaneta hem viscut! Estic esgotat de tants rumors i comentaris. De tantes notícies pessimistes. Els fantasmes de Laudrup, Ronaldo i Figo han passat pel meu cap. Terror, terror. Ronnie, finalment, es quedarà. Fantàstic. El brasiler és el símbol d'un dels "Barças" més grans de la història: el Barça dels somriures, de la màgia i de la Champions de París. Quan Ronnie se'n vagi, començarà una nova etapa. Tant de bo sigui al 2010.

Sant Víctor:
L'aturada de Víctor Valdés a l'últim minut ha evitat un 2-2 que ens hagués provocat una depressió de cavall. Si Víctor fos brasiler (Victinho) o alemany (Victorkhan) seria una estrella mundial. No passa res. És de L'Hospitalet, i per a mi és el millor.

Una troballa:
Feia temps que buscava una cançó de temàtica blaugrana (de ritme molt alegre i festiu) que va sonar a la final de París, quan els jugadors celebraven la victòria amb els seguidors. Ja la tinc. És el tema "Ja som campions", del grup Jorsh, i forma part del disc Barçatronics. Té una melodia sensacional. I el títol, m'encanta!