Em sento estrany. Crec que encara estic al mes de març o d'abril. El Barça que ha empatat a Santander em recorda el Barça que va empatar fa només uns mesos al camp del Betis, del Getafe, de l'Osasuna i de tants equips de pa sucat amb oli. La diferència fonamental és que ara els socis som més exigents. I ja no ens enganyaran amb quatre declaracions boniques. Rijkaard, jugadors, president... cal posar-se les piles. Empatant a Santander no guanyarem la Lliga. Ho teniu clar, oi?
Estat d'ànim abans del partit:
M'he llevat amb un pessigolleig a l'estòmac. Estava nerviós, excitat. Comença la Lliga, les il.lusions es renoven i somies amb nits glorioses, amb golarros de Ronaldinho, amb combinacions màgiques entre Henry i Eto'o. Després de veure el partit contra el Racing vull fer un suggeriment: Podria tornar a començar la Lliga?
L'Atlético de Madrid mai no ajuda:
En els últims anys l'Atlético de Madrid sempre és favorit quan juga contra el Real Madrid. Sempre és favorit i... sempre perd. Sembla que tinguin complexe d'inferioritat. No ho entenc. Ho sento per Sabina, Ponce, Ketama i Segura, però l'Atlético cada vegada em cau pijor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada