Estic seguint la gira del Barça per Àsia amb certa indiferència. Fins i tot diria que amb una mica de rebuig. No vull que aquest viatge ens passi factura. I que alguns jugadors arribin esgotats a Barcelona. A més, les imatges que veig a la premsa són una mica cutres: cels negres per culpa de tifons, xinesos que somriuren amb la bandera estelada, Laporta en bermudes. I en el terreny estrictament esportiu... res d'especial. Dels partits amistosos no es pot treure cap conclusió. Si Giovani (amb tots els meus respectes i admiració) ha de ser l'arma secreta de Rijkaard... més val que tanquem la barraqueta. Trobo a faltar aquelles golejades del Barça a Holanda quan guanyava 14-0- O algunes d'aquelles memorables tanganes contra els equips sudamericans. Que començi la Lliga!
El meu estat d'ànim: Ni fred ni calent. Un any més tornem a ser els favorits. En la temporada 2005-2006 vam guanyar la Lliga i la Champions. L'any passat, res de res. Suposo que Rijkaard tindrà molt clar quina ha de ser la temporada que hem de repetir.
Nicolau Casaus: Casaus va ser l'encarregat de posar-me a l'americana la meva insígnia de 25 anys de soci. Recordo aquell dia com si fos avui. A l'acte hi van assistir els meus pares i el meu germà. Va ser molt emocionant. I guardo una foto dedicada de record. Jo acabava de publicar la meva primera novel.la del Barça, "Blai Grana", i li vaig regalar un exemplar. Casaus va aportar valors que comparteixo a la junta de Núñez: catalanitat, democràcia i seny. Gràcies, Nicolau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada