Els socis volem explicacions

S’han acabat els partits al Camp Nou. Millor. L’Estadi del Barça -la meva segona residència- ha estat aquest any com la casa de la bruixa, una espai per passar por, xisclar i sortir angoixat. Repasso els partits i no trobo cap alegria. Hem estat incapaços de ficar-li un gol al Madrid, a l’Espanyol o al Manchester. El meu millor moment ha estat sempre: l'hora de l'entrepà (ja és trist).

Tots són culpables de la decadència: El Barça viu una nova etapa de decadència. Les nostres estrelles (Eto'o, Deco i Ronnie) no estan compromeses amb el club, el vestidor és una disbauxa, mitja plantilla està transferible i hem canviat d'entrenador. Un desastre. El president Laporta ens va dir que no es repetirien els errors de la passada temporada i s'ha equivocat. Com a soci del Barça em sento abandonat. Ja no confio en ningú.

Enfonsament anunciat: Des d'aquesta modesta columna, i des de moltes altres, els socis del Barça hem denunciat amb desesperació l'enfonsament del Titanic. Tot el món sabia que estaven passant coses lamentables: jugadors que s'anaven de festa, falta de compromís, un entrenador sense autoritat. Sembla que la directiva, per fi, s'ha adonat del desastre. Els socis exigim una explicació. Una o vint.

El meu pare tenia raó: L'únic de la família que va pronosticar el desastre col·lectiu que estem vivint va ser el meu pare. La pròxima setmana recordaré algunes de les seves declaracions més sucoses. Ets un crack, papa.

Campions d'Europa, oé, oé, oé: Un consell a tots els culés. No us deixeu humiliar pels merengues. Tenim arguments. Almenys en tenim un. Hem tornat a guanyar la Copa d'Europa d'hoquei sobre patins. És molt fort. Són 18 Copes d'Europa. Aquest estiu penso lluir una espectacular samarreta del Barça amb el lema "Jo tinc 18 Copes d'Europa. I tu?". La duré dia i nit. A la platja d'Arenys i a les nits de la Costa Brava. No hi haurà madridista que es fiqui amb mi. Els meus ídols són ara Egurrola, Mia Ordeig, David Páez, Teixidó, Borregán i companyia. Visca l'hoquei!