Nadals desenfrenats

Estic a punt de celebrar els Nadals més desenfrenats dels últims temps. Em passaré el dia brindant amb cava: "Pel Barça, per la Lliga, per la Champions, per un Madrid d'UEFA... ". I acabaré completament perjudicat. Ho intueixo. Devoraré més pollastre, canelons, torrons i massapans que mai, perquè l'eufòria m'obre la gana. I el meu sobrepès causarà furor al barri. I el dia 31 de desembre menjaré els 12 raïms amb un amor especial, perquè són 12 els punts que li traiem al Madrid.

Campions, oé, oé, oé:
Ja sé que és un títol honorífic que no serveix de res. Però estic tan necessitat de victòries, que ser campió d'hivern em produeix un plaer indescriptible. He tingut la temptació d'agafar la bandera i celebrar-ho a Canaletes.

Per tirar coets:
"Quants punts traurem en els pròxims quatre partits del tourmalet?", em preguntava fa un mes en aquest blog. La meva valoració era la següent: 10-12 punts. Per tirar coets. Passarem uns Nadals de bogeria (especialment si hem guanyat al Madrid). 8-9 punts. Satisfacció general. Menjarem molts torrons (especialment si hem guanyat al Madrid). 6-7. Justet. No saltarem d'alegria, però cantarem nadales (especialment si hem guanyat al Madrid). 3-5. Decebedor. Millor no fer gaires brindis (excepte si hem guanyat al Madrid). 0-2 Un pal. No provarem ni els torrons, ni res. I, sens dubte, no celebrarem la Nit de Cap d'Any. Resultat final: 12 punts. Per tirar coets.

Henry, mon amour:
Henry juga, lluita, corre, dribla, passa i fa gols. Veure per creure. Sembla que porti, una altra vegada, la samarreta de l'Arsenal. Sabem, per unes declaracions seves al diari Sport, que està enamorat. Queda clar que l'amor fa miracles. Que soni la banda sonora de "Love story".