Èxtasi sota la pluja

Hi ha qui compara una victòria sobre el Madrid amb un orgasme. No hi ha comparació possible. És molt millor una victòria sobre el Madrid. Les sensacions són indescriptibles: la vida et sembla meravellosa, t'oblides de la crisi econòmica i del fred, saludes a tot el món amb un somriure "profidén" (fins i tot als veïns més estúpids), compres "kleenex" i roses als venedors ambulants, també compres la premsa de Madrid per guardar-la de record i planifiques amb renovada il·lusió el sopar de cap d'any amb la teva dona. Guanyar al Madrid és el millor antidepressiu del món. I sense efectes secundaris ni contraindicacions.

El meu partit en 10 sensacions:

1.- M'instal·lo al meu seient a les 21.50. Plou i fa fred. Semblo l'abobinable home de les neus amb el paraigua, la capa, la gorra amb visera (per evitar el degoteig sobre les ulleres), les botes de muntanya, els guants de llana, la senyera i la motxilla. Ah, i una ràdio amb auriculars i el mòbil (per enviar missatgets).

2.- Surten els jugadors del Barça i el camp és una olla. Feia temps que no notava tanta electricitat. Els socis volem un 5-0. Es desplega una gran pancarta: "1899 neix el club que porto al cor". Pell de gallina.

3.- El Madrid exhibeix la seva exquisida tàctica campiona: el 10-0-0. I la fórmula anti-Messi és molt original: puntada a la cama i a veure si cau.

4.- Dominem, dominem i dominem, però la millor ocasió és seva. Sant Valdés ens salva. Pateixo la primera taquicàrdia de la nit.

5.- Descans: hi ha tanta gent i tantes cues a l'Estadi que he de triar: orinar o comprar l'entrepà. Escullo la primera, per qüestions que són fàcils d'entendre. Els socis ja no pensem en la golejada. Ens conformem amb una victòria mínima.

6.- Penal contra el Madrid. Creuo els dits. Eto'o falla. Ja no tornaré a creuar els dits mai més. Els socis ens resignem amb el 0-0.

7.- Apoteosi. Gol d'Eto'o. La gent embogeix. Jo també.

8.- Cantem tots els "hits" culés. Des d'"olele, olala, ser del Barça és el millor que hi ha" a "Madrid cabró saluda al campió".

9.- I arriba el segon. Golàs de Messi. Oooooooh! Aaaaaaaah! I jo arribo a l'èxtasi (i no he fumat res).

10.- No ha estat una golejada, però guanyar en els últims minuts és més morbós. Els hem deixat a 12 punts.

11.- No és una sensació, és un desig. Guanyar la Lliga amb la suficient comoditat perquè el Madrid ens faci el passadís al Bernabéu.