Dissabte de glòria

Sempre he opinat que assistir al Camp Nou un dissabte a les deu de la nit és un pal. Aquest horari penós t'obliga a perdre't el sempre entranyable sopar dels dissabtes amb la família, la parella o els amics. Ser un culé militant no és fàcil. Abandones als teus a les nou i ja no tornes a casa o al restaurant fins a la una de la matinada (els que viuen fora de Barcelona encara ho tenen pitjor). Afortunadament, des de l'arribada de Pep Guardiola aquests dissabtes futbolístics són sensacionales. Amb tants gols i tanta eufòria t'acabes oblidant de la família i del sopar. El més greu és que si la família també s'oblida de tu... el divorci està assegurat.

Messi contra el món. Espectacular el partit que ha jugat Messi. Ha ficat dos gols i mig (ho dic per l'assistència a Keita). Ell solet s'ha carregat a l'Atlètic de Madrid. Només l'han frenat a força de puntades. I una vegada més, els àrbitres s'han mostrat sospitosament permissius. No entenc com l'entrada criminal de Pablo en el minut 90 només ha estat castigada amb una groga. Hauríem d'organitzar la campanya "Salvem a Messi".

Felicitats Bernat. Els partits del Barça per TV3 tenen aquesta temporada un nou locutor: Bernat Soler. I, sincerament, ho fa genial. Felicitades Bernat. No afluixis i dóna-li canya al Pichi.

L'opinió dels meus pares. Em truca la meva mare: "Fill, a Madrid estan destrossats. Els matalassers i els del Real Milionaris. Aquest 5-2 és molt dolorós. Alguns periodistes encara es pensaven que "El 95 milions d'euros" era millor que Messi". El meu pare, el pessimista etern, es posa al telèfon: "El resultat és enganyós, fill. Amb el 4-2 la victòria ha perillat". Li recordo que el segon gol de l'Atlètic ha estat en el minut 85. No em fa cas. Paciència infinita.