Podem amb tot

Dues victòries consecutives en camp contrari. I en només quatre dies. El dimarts, 1-4 a Santander. I aquesta nit, 0-2 a Màlaga. Sensacional. Històricament sempre ens ha costat guanyar en el camp dels modests. Però amb Pep Guardiola, Messi, Xavi i companyia hem trencat tots els tòpics i som capaços de qualsevol bogeria. Els culés estem vivint una època increïble. Ni res ni ningú pot amb nosaltres. Ni els àrbitres (que encara no ens han xiulat un penal a favor), ni els Weligton de torn (el jugador que ha trepitjat a Messi i copejat a Piqué sense ser expulsat), ni el penós escàndol de l'espionatge als vicepresidents. Aquest Barça pot amb tot.

"La matanza de Texas": No m'estranyaria que l'entrenador del Màlaga hagi projectat abans del partit "La matanza de Texas" per motivar els seus jugadors. Alguns periodistes (entre els que no m'hi trobo) van criticar al Racing de Santander per jugar massa tou. És això el que volen? Equips com el Màlaga que es defensen amb una serra mecànica?

Actitud perfecta: Els culés ens sentim infinitament orgullosos amb l'actitud dels nostres jugadors. Sempre donen la cara. En el minut 92 seguien corrent com bojos. He vist el partit en un bar de l'Eixample i quan ha finalitzat la gent s'ha aixecat de les cadires i ha aplaudit com si estiguessin al Camp Nou. Pell de gallina.

Ràdio Marca: He tornat a participar en una tertúlia a Ràdio Marca. I com sempre m'ha tocat "enfrontar-me" a seguidors madridistes durs de pelar. Ells tenen una obsessió: comparar el Milionaris de Madrid amb el Barça. I s'equivoquen. Un equip s'ha forjat de manera artificial a cop de talonari i rebentant el mercat (300 milions d'euros d'inversió) i l'altre aposta per l'espectacle, la humilitat i la pedrera. Encara que tinguem els mateixos punts a la Lliga som dos projectes completament diferents.