Fa falta patir tant?

Barça 2 Copenhaguen 0

Si continuem a aquest ritme, els partits del Camp Nou acabaran amb mi. El balanç és taquicàrdic: una derrota (Hèrcules), un empat (Mallorca), dues victòries agòniques (Sporting i València) i només una golejada (Panathinaikos). La victòria d'aquesta nit contra el Copenhaguen jo la situaria en l'apartat de victòries agòniques (el 2-0 ha arribat en el minut 93). Quan els danesos han xutat al pal faltant pocs minuts per al final del partit he notat un mareig i gairebé perdo el coneixement. He hagut de prendre un conyac. Ja n'hi ha prou de patir al Camp Nou! Quan tornaran les golejades? Vull guanyar 7-0, ja!

Des d'aquest modest bloc vull fer una proposta. A més dels xiringuitos de bocates, refrescs i llaminadures, els socis reclamem una parada de tranquimazins al camp. I sense recepta, clar.

Motius per estar preocupat:
Contra el València vam fer una pèssima primera part i després, en el segon temps, ens vam cruspir el rival. Avui ha passat a l'inrevés. Els primers 45 minuts han estat apoteòsics i després hem desaparegut del mapa. Que Guardiola els digui als jugadors que els partits duren 90 minuts. Sisplau.

Una davantera ortopèdica. Tenim quatre davanters: Messi, Villa, Pedro i Bojan. I només marca Messi. És greu?

Pobre Xavi. No pot descansar ni contra el Copenhaguen. Ha hagut de sortir quan faltaven 20 minutos per posar una mica d'ordre. Mal senyal.

Motius per estar eufòric:
Iniesta ja és súper Iniesta. Oé, oé, oé. Aquest any tornarà a marcar a Stamford Bridge.

El Barça és líder del seu grup. Gran notícia. És fonamental quedar primers per evitar a vuitens l'Inter, el Chelsea o el Manchester, que en aquests moments també lideren els seus grups.

La guerra Rosell-Laporta no s'ha notat a la graderia. Ni pancartes, ni xiulades, ni crits... res de res. L'ambient ha estat fantàstic. Que duri!

Tots amb el Milan:
Ahir vam seguir en directe el Madrid-Milan des d'ONA FM. El nostre crit de guerra era "Tots amb el Milan", però al final ens vam quedar amb les ganes. Aquest Milan, per cert, és un equip de pacotilla. Sembla un cementiri d'elefants. I malgrat tot, el Madrid només va poder guanyar amb un gol de falta injusta i un altre de rebot.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill... demà reservaré hotel i avió per a la final de Wembley. Estic eufòrica". El meu pare, en canvi, fa figa: "Fill, ahir em vaig emportar un disgust enorme. Confiava en Ibra i Ronaldinho. Però els dos estan més acabats que les maraques de Machín".

Una a-barça-da!! (una admiració per cada gol)