Som el "Sense punteria team"

Hem creat mil ocasions de gol (algunes claríssimes), el control del partit ha estat absolutament nostre, el Mallorca m'ha semblat un equip inofensiu i malgrat tot això... només hem empatat! De vegades el futbol és un esport estrany i imprevisible. Alguns comentaristes diran que el Barça està en crisi. Discrepo. Però cal marcar gols, ja. Ara som el "Sense punteria team".

Jo crec que és un problema de punteria, però hi ha més coses que no m'agraden. Concretament tres:

1.- Els jugadors de la selecció espanyola estan esgotats. Del Bosque, deixa'ls respirar!
2.- La gespa del Camp Nou sembla un camp de patates. Ofereixo el menjador de casa meva. És gran i llis.
3.- Els equips "petits" ja saben com jugar-nos. Guardiola ha de pensar un pla B, un pla C i si fa falta un pla D.

Ens esperen 15 dies horrorosos:
La Lliga torna a aturar-se i des de Madrid ens buscaran les pessigolles. El psiquiatra m'acaba de dir que tinc totalment prohibit veure "Punto Pelota" i altres programes semblants. Seguiré el seu consell. Em proposa que em tanqui en el meu món culé. Ja sabeu, visionat del 2-6, de les finals de París, Roma i Basilea i molt Youtube (per repassar 200 vegades el gol d'Iniesta contra el Chelsea). També em recomana una sobredosi de comèdies: Billy Wilder, Blake Edwards i Woody Allen.

Sobre Bojan (llegit al Facebook):
Venc Bojan: semi-nou. Ideal equips de mitja taula que no necessiten marcar en tots els partits, però aspiren a ampliar la qüota femenina (i adolescent) de la seva afició.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill, no et desanimis, que ja et conec. L'empat d'avui forma part d'un pla secret de Guardiola per despistar. Estic segura que guanyarem Lliga, Copa i Champions. I la teva mare ja saps que sempre diu la veritat". El meu pare té un discurs una mica més irònic: "Fill... torno a patir pel Barça, em sento pessimista i crec que no guanyarem res. Ja trobava a faltar aquestes sensacions entranyables".

Una a-barça-da