Dissabte de tila, ioga i tranquimazin

Entre les delicades decisions de l'Assemblea i l'agònic triomf del Barça, els culés hem necessitat una bona dosi de tila, ioga o tranquimazin (en funció del nerviosisme). Jo m'he pres les tres coses. En aquests moments (diumenge nit) em sento molt millor. Crec que la paella amb sangria d'aquest migdia a la Barceloneta també ha ajudat.

Crec en la democràcia (fins i tot quan no guanyen els meus):
És el millor sistema que existeix. O el menys dolent. Per tant, respecto profundament les decisions que van prendre els compromissaris (jo em vaig sentir ben representat). Per votar amb criteri, no obstant, fa falta informació. I els compromissaris mai no la reben amb suficient antelació.

També crec en el gris:
Les coses no són sempre blanques o negres. Jo crec en el gris. Em sembla terrible que un president del Barça es quedi o gasti incorrectament els diners del seu club. Terrible i condemnable. Però, era necessari aquest "judici sumaríssim" televisat en directe? I una altra cosa molt important. Han de ser els socis els que prenguin aquesta delicada decisió? Perquè estan els experts? A partir d'avui exigeixo que també puguem decidir si Millet, Macià Alavedra, Camps o la Pantoja han d'anar a la presó.

Espero que l'equip no es ressenteixi:
M'anima pensar que el Barça ja va guanyar sis copes en una època d'inestabilitat institucional (sortíem d'una moció de censura i Laporta s'havia quedat més sol que la una). Saben qui tornarà a resultar fonamental en els propers mesos? Pep Guardiola. Per cert, només parlem de Laporta, però jo em vaig quedar molt preocupat amb el tema Mediapro. És la nostra principal font d'ingressos. I sembla que l'empresa està en crisi. Glups. Que Jaume Roures ens agafi confessats.

Sobre el Barça-València:
L'equip va sortir al camp com si també hagués estat condemnat per l'Assemblea. La histèria em va obrir la gana i al descans vaig comprar una caixa de crispetes (no ho faig mai). Potser intuïa l'espectacle del segon temps. I així va ser. El Barça Terminator va aparèixer de nou. Van marcar Iniesta (jo ho havia pronosticat a ONA FM) i el gran capità. I ara... a pel Copenhaguen!

L'opinió dels meus pares:
Em truca el meu pare: "Fill... ho veig tot negre: el Barça torna a estar dividit, el Madrid juga bé, Xavi està molt lesionat i els nostres davanters no marquen. Així serà molt difícil fer el triplet. Em conformo amb Lliga i Champions". Sento a la meva mare que riu. Que duri el bon ambient familiar.

Una a-barça-da