Per fi un partit sense esglais

Saragossa 0 Barça 2

En nom de la meva salut mental i física, gràcies jugadors, gràcies Guardiola. Després de tants partits taquicàrdics (Mallorca, Rubin, València, Copenhaguen...) necessitava urgentment un partit tranquil, relaxat, sense esglais, sense suspens, sense emoció, sense res. El 0-2 a La Romareda ha estat una benedicció divina. El meu patiment ha estat... zero patatero. Oé, oé, oé. Fins i tot amb el 0-2 he badallat i gairebé faig una mini migdiada. En acabar el partit estava tan relaxat que he hagut de demanar un cafè. Històric.

Adjectius per a Messi:
Avui toquen adjetius amb la lletra "I". Il·lustre, increïble, infinit, incommesurable, immens... la setmana vinent tocarà amb la "L".

A Madrid estan eufòrics:
Els madridistes ja es veuen campions de Lliga, Champions, Copa del Rei, Mundial de Clubs, Copa Catalunya, Gamper, Roland Garrós i Festival d'Eurovisió. M'encanta. Que continuïn així. Més dura serà la caiguda. Ens veiem el 28-N.

L'opinió dels meus pares:
Els meus pares, en un atac de barcelonitis d'última hora, van agafar el tren i es van plantar a Saragossa. La meva mare em va trucar a mitjanit: "Fill meu, som una màquina. Hem guanyat sense despentinar-nos. Si continuem així, al febrer ja serem campions. Ara estem en un restaurant devorant un conill amb cargols que està per llepar-se els dits. Per cert, al teu pare no li he dit res del 6-1 del Madrid. No li vull amargar el sopar. Si et pregunta què ha fet el Madrid digues-li que no saps res, que anaven 0-0. O millor encara, recorda-li que el Lió l'ha eliminat de la Champions a vuitens i que l'Alcorcón li ha ficat quatre a la Copa del Rei".

Una a-barça-da!! (un adjectiu per cada gol)