Gran victòria, gran sopar

Avui sí. Avui la convocatòria per veure el Barça europeu ha tingut un èxit rotund. Ens hem reunit en un fantàstic bar del barri de Fabra i Puig amb pantalla gegant, exquisides patates braves i refrescants gerres de cervesa. La majoria dels meus amics estaven relaxats i pensaven més en el Barça-Madrid que en el partit d'avui. Jo no. Com a bon patidor he imaginat per un moment que el Panathinaikos ens guanyava i que arribàvem a l'última jornada de la lligueta amb l'obligació de guanyar al senyor del rosari. Quin horror.

Sortosament, el meu patiment ha durat poc. Ha començat a apaivagar-se amb la primera gerra i ha desaparegut del tot quan Pedro (súper Pedro) ha marcat el 0-1 en el minut 27. Tot el bar era un clam.

El descans ha servit per cruspir-nos uns estupends bocates i la segona ronda de cervesa (o era la tercera?). El segon temps ha estat un festival. Messi ha marcat el seu golet (0-2) i Pedro ha tornat a mullar (0-3). El meu amic Xavi, el més aventurer de la colla, ja feia plans per organitzar el viatge de vuitens. Roma, Marsella o Milà seran alguns dels possibles destins, encara que ens encantaria que ens toqués el Braga (seria un viatge bo, bonic i barat).

Falten 5 dies:
Màxima concentració per al clàssic del dilluns. Jo continuo la meva dieta: ioga, tila i passejos per la Barceloneta. I cada dia assajo els crits de guerra: "Preciaaaado, Preciaaaado", "Baaaaaarça" i "Així, així, així guanya el Madrid" (per si arriben els favors arbitrals).

L'opinió dels meus pares:
Els meus pares, que són uns valents, han animat a l'equip en directe. La meva mare m'ha trucat en finalitzar el partit des de la graderia del camp del Panathinaikos: "Fill, aquests grecs han quedat meravellats amb el joc del Barça. El teu pare ha fet amistat amb una família grega i ara soparem tots junts a prop del Partenon. Estic entusiasmada i enamorada. Visca el Barça, visca Grècia i visca Catalunya".

Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol)