La vuitena meravella del món

La gran piràmide, els jardins penjants de Babilònia, el far d'Alexandria, el Colós de Rodas... i el Barça de Guardiola. Encara estic amb el pitet. Increïble. Som la vuitena meravella del món. Hem guanyat 0-8 a l'Almeria. Ho tornaré a escriure diverses vegades perquè no ho havia escrit mai: 0-8, 0-8, 0-8. Ooooooh! 0-8, 0-8, 0-8 Aaaaaaah! Tinc tiretes a les mans de tant aplaudir.

Al Madrid de Mourinho cal prendre-se'l molt de debò:
El seu joc no és tan vistós com el nostre, però té uns números espectaculars. I no hem d'oblidar que encara és el líder. Espero que el 29-N (a les 11 d ela nit) ja siguin segons. I es quedin en aquesta posició per sempre més. Els merengues acaben de guanyar 5-1 a un Athletic de Bilbao que quan juga al Bernabéu més que lleons semblen hàmsters.

Preparant el 29-N:
Estic seguint rigorosament els consells del meu psiquiatre per arribar en forma al 29-N. Faig ioga, relaxació i cada nit em prenc unes tiles. Aquesta setmana també començaré alguns exercicis (supervisats pel meu otorrino) perquè la meva gola estigui en forma. Penso cridar "Barça, Barça", com si fos Montserrat Caballé.

Homenatge a Preciado:
Dimarts passat, a la tertúlia d'ONA Sport, vaig proposar que l'afició del Barça reti homenatge a Preciado. La meva iniciativa també va aparèixer el dijous al diari Sport i he comprovat que la gent està molt animada amb la idea. El 29-N, tots amb Preciado, el nou ídol del Camp Nou. Preciaaaaado, Preciaaaaado.

A pel Panathinaikos:
Hem d'aparcar l'eufòria. El dimecres ens juguem molt contra el Panathinaikos. No podem fer el ruc. Cal guanyar sí o sí. L'empat també podria ser bo si els plastes del Copenhaguen no guanyen. Visca el Barça de la Lliga i visca el Barça de la Champions.

L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Hola fill, estic eufòrica. Guanyarem el Madrid 5-0, amb gols de Messi, Villa i Bojan. I demà marxem a Atenes. El teu pare i jo. Serà un viatge romàntic i futbolístic". El meu pare, en canvi, no està tan radiant: "Fill, aquest Madrid és una màquina. Signo un empat en el clàssic. Ja t'ha dit la teva mare que marxem a Atenes? No l'hi diguis, però em fa molta mandra. S'està molt bé a casa veient el partit per la tele. Però en fi... la teva mare sembla que tingui 20 anys".

Una a-barça-da!!!!!!!! (una admiració per cada gol)