El Barça és líder destacat de la Lliga i jo també sóc líder destacat, però en taquicàrdies. Si algú parla amb Guardiola que li digui de part meva que seria molt convenient per al meu cor que el Barça arribés al minut 90 amb el partit resolt. I si algú es troba amb Messi que li digui de part meva que no s'esperi al minut 92 per sentenciar el partit. Hem guanyat a l'Almeria. Viscaaaa. Però jo he guanyat... una altra brega del cardiòleg.
No podem fer el ruc a Donetz:
Ja sé que un 5-1 és un avantatge suficient i que el Xakthar no és el Manchester, però el partit del dimarts és un partit parany. Al camp del Betis ens vam relaxar i en 10 minuts ja ens guanyaven 2-0. Tant me fa si juguen els titulars o els reserves. El dimarts cal jugar molt concentrats. Con-cen-trats.
Gran notícia: el dissabte tornaré a casa del meu cosí:
Fa dos anys vaig veure el gloriós 2-6 a casa del meu cosí Alfred Rodríguez Picó. Fa un any vaig repetir l'experiència i el resultat va tornar a ser meravellós: 0-2. Ja puc anunciar públicament que aquest dissabte veuré el Madrid-Barça... a casa del meu cosí. És una gran notícia. I el primer pas per aconseguir la victòria.
L'opinió dels meus pares:
Em truca la meva mare: "Fill... sóc molt optimista. Guanyarem Copa, Lliga i Champions. Crec que vaig a muntar una tenda de campanya a Canaletes". El meu pare, en canvi, té un altre punt de vista. Però no penso escriure'l perquè és un punt de vista molt, molt, molt pessimista.
"Tot el que necessites és amor":
Així es titula el meu nou llibre. Es tracta d'una divertida anàlisi del món de la parella a través d'una rigorosa documentació. Crec que és el llibre perfecte per a Sant Jordi. Que he de dir, si l'he escrit jo.
Una a-barça-da!!! (una admiració per cada gol a l'Almeria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada