Gràcies, gràcies i gràcies

Gràcies Pep pel teu discurs vibrant del dimarts i la teva prudència després del partit. Gràcies Messi pels dos golarros. Es confirma la notícia que ets el "puto amo". Gràcies Mascherano per la teva implicació. Gràcies Pedro i Villa pel vostre esforç. Gràcies Puyi per ser el gran capità. Gràcies jugadors per aquest 0-2 inoblidable. Gràcies també als tres mil culés que es van deixar la pell a la graderia del Bernabéu. Gràcies als meus pares, al meu germà, als meus amics, a la meva xicota, als meus veïns... gràcieeeees. Ja sé que sembla que hagi guanyat un Oscar. Però estic tan emocionat amb aquest 0-2 que només em surt del cor donar les gràcies a tots.

Nit apoteòsica a casa meva:
Ara ja sé que la meva nova tele no porta malastrugança. Ahir vam veure el partit a casa meva. Va ser una nit plena de luxes. Començant pel sopar. Atenció al menú: cuscús integral, empanada gallega i amanida d'arròs. Res de pizzes, embotit i "cortezas". Per una vegada... res de colesterol. Vam gaudir del menú, del joc del Barça i dels gols de Messi. Vam sortir al balcó a cridar els gols i vam poder comprovar que el meu carrer, el meu barri i tota Barcelona era una festa culé. I en finalitzar el partit ens vam empassar tots, tots, tots els programes de televisió. Aaaaaah. Quina nit la d'aquell dia. Sóc feliç.

I ara... a guanyar dimarts que ve. No ens podem confiar ni un pèl. Tenim un peu i mig a la final, però el Madrid és com el dolent d'una pel·lícula de terror. Mai es dóna per vençut.

Visca el Barça!!!!!