Visca la casa del meu cosí

Els culés estem tan ben acostumats que un empat al Bernabéu ens sembla poca cosa. Però no. L'1-1 és un gran resultat. El Milionaris de Madrid continua a 8 punts i ja només en queden 18 per jugar. Ni l'àrbitre, ni la gespa horrorosa, ni la tàctica ultradefensiva del ploramiques van poder amb nosaltres. Objectiu complert. La Lliga és nostra. Ara, a per la Copa del Rei.

La casa de la sort:
Per tercer any consecutiu hem vist el Madrid-Barça en el preciós àtic del meu cosí. La nit ha començat amb un sopar casolà, però molt gustós: pa amb tomàquet, truites, formatge i empanades. I cervesa. Moooooolta cervesa. El meu cosí ha col·locat davant de la tele els talismans de la sort (un burro català, un buda i un altre objecte que prefereixo no comentar). Sense oblidar, l'elefant de peluix de la meva neboda de 9 anys. En un Madrid-Barça totes les ajudes són necessàries.

Quan Messi ha marcat el penal hem sortit com bojos a la terrassa. Hem cridat "gooooool" amb tanta força que la Via Augusta ha tremolat. I jo gairebé perdo una corda vocal. El gol de Ronaldo ha estat el moment trist de la nit. L'empat final, no obstant, ha estat celebrat com si fos un 0-5. Hem cantat, ballat i ens hem fet una memorable de sessió de fotos. Viscaaaaaa.

"Tot el que necessites és amor":
Així es titula el meu nou llibre. Es tracta d'una divertida anàlisi del món de la parella a través d'una rigorosa documentació. Crec que és el llibre perfecte per a Sant Jordi. Que he de dir, si l'he escrit jo. A Barcelona el trobareu a les principals llibreries: FNAC, Casa del Llibre, Bertrand...