Del terror a la comèdia

A Can Barça som així. Passem del terror a la comèdia en una setmana. Els culés tornem a somriure. Ha estat un dissabte rodó: el Barça ha guanyat i el Madrid ha empatat. Tinc por de tornar-me esquizofrènic. Quan surto del Camp Nou sempre penso el mateix: "Som els millors, tenim un equip de pebrots". Però després juguem a Santander, Valladolid o Getafe i em deprimeixo: "Som una caca, falta actitud. Són uns pesseters". Avui toca felicitat. Disfrutaré de l'alegria... fins que l'equip vulgui.

L'ovella negra:
Les ovelles em cauen bé. És un animalet simpàtic. I tampoc no m'importa que sigui negra. No sóc racista. Però les paraules d'Edmilsson em preocupen. Jo no vull viure enganyat. Espero que la directiva hagi pres bona nota. No podria soportar un altre any en blanc per culpa de l'autocomplacència. Suposo que el president estarà d'acord amb mi.

Paciència amb Bojan:
Estic totalment en contra de convertir el nen Bojan en l'heroi del Camp Nou. És lamentable que un vailet de 17 anys hagi de ser el revulsiu de l'equip. Bojan té tots els números per ser el nou Messi, però demano una mica de calma sisplau. Els herois són Ronaldinho, Eto'o, Henry i Deco. Espero que facin de vaques sagrades, i no d'ovelles negres.

L'opinió dels meus pares:
Rebo un SMS de la meva mare: "Fill meu, vull que siguis optimista. Oblida't del Barçanato. Aquest Barça pot ser campió de tot". El meu pare m'ha trucat fa una estona. "¿Qui és l'ovella negra? Has d'investigar, fill. Parla amb els d'El Periódico, amb els teus companys d'esports. Ells ho saben tot. I recorda que el millor que es pot fer amb una ovella negra... són costelletes a la brasa".