Por al cos

1 de novembre, dia dels difunts i de Halloween. Per la tarda he quedat amb uns amics per anar al cinema. El títol escollit ha estat "El orfanato", una història terrorífica de nens que apareixen i desapareixen. En finalitzar la projecció ens hem instal.lat en un cèntric bar de la ciutat per seguir el Valladolid-Barça. La pel.lícula ens ha fet tremolar. El Barça també. L'equip no está difunt, però poc li falta. Ara, a les tres de la matinada, tinc por al cos. Per l'1-N, per la pel.lícula i pel partit.

Encara hi som a temps:
No hi ha res perdut. Els tòpics dirien que queda molta Lliga. Però en camp contrari som un equip mediocre. No hem guanyat ni a Santander, ni a Pamplona, ni a Valladolid. Què passarà quan visitem els camps dels grans? Rijkaard, sisplau, no t'adormis.

Els meus pares opinen: "Fill meu, vull que escriguis que aquest Barça és una castanya". Aquest és el meu pare, que cada dia està més convençut que Rijkaard i Ronaldinho no han de continuar. La meva mare m'ha enviat un SMS: "Del Barça no en vull parlar, però quan puguis passa per casa a recollir la teva safata de panellets". A les teves ordres, mami.